rocaineu

Estic acabat, 120m 6bA1 (Riu Lacó, Solsonès)

2012-02-26T20:40:00.006+01:00

A Riu Lacó racó fantàstic la mateixa paret que sembla curta i poca cosa al principi, amaga tot un pany enorme quan cau sobre la rasa al fons de vall. Estic acabat és l'última línia que fa frontera amb el món desplomat de tornassols esquitxats amb pedaços de calcari del pany dret de la paret. Vies curtes i intenses, i també de llargues, i intenses, en un mateix contrafort.

Enfilem a repetir aquesta bona i recomanable via de l'Axel, oberta en solitari. Traçat sense embuts que pren un diedre vertical apurat a l'esperó que, com un bastió gegant, separa la paret en dos. I ens deixa amb el buit sota els peus i els grans desploms vermells que ressegueixen i allarguen el mur fins a la rasa del fons de vall a la nostra dreta. On també es perd la mirada.

Bona i exigent escalada amb un segon llarg cinc estrelles que pràcticament ens l'haurem de protegir tot (ull al principi, l'escalada no és difícil però la protecció tampoc). Roca de luxe, excepte la primera part de primer llarg i sobretot el final de l'últim llarg on haurem de parar molt de compte amb els blocs de sortida de la paret.

Itinerari de l'Estic acabat

Bona via de les llargues de la paret que completa el repartori amb l'assequible Sufi, la clàssica Sang roja, la mística i molt recomanable per esperits lliures Minotaure i l'acrobàtica i encaixada Dona'n una mica. A totes elles sorprèn un buit que sembla que no pugui ser-hi...

moltbonaescaladafetaidesfetambdostempsambl'aniolidepasambl'axelaraquelaprimaverajadespunta!?

Carnaval Rock, 6c+ 160m (St. Llorenç de Montgai)

2012-02-17T13:50:00.007+01:00

...ara que és carnaval i tot s'hi val....

Molt bona via a la Paret de l'Ós, de les més bones tot i que difícil, recuperada de l'oblit amb el reequipament de fa uns anys. S'hi han ajustat als graus de la topo original pujant un plus o grau sencer, excepte al pas més difícil que continua amb 6c+ rabiós a morir.. a qui tampoc li faria mal pujar-hi un plus tranquil.lament. Tots els llargs són bons, els dos primers més díficls, i els de sortida. Roca de luxe. Hem enllaçat els dos últims (60m) però quasi que val més la pena fer-los per separat i gaudir-los sense presa. L'últim, de fet, es va afegir de més quan es fa ver el reequipament i està molt ben trobat.

Tot i que equipada, val la pena pujar un semàfor d'aliens, sobretot per protegir l'inici de via fins a caçar el primer bolt i el curt flanqueig del segon llarg que amb l'ubicació nova de les peces ha quedat ben estrany.

La topo del Marmo a l'article del Desnivel ho diu tot i ens posa en antecedents. Grau obligat de 6a+ i 6bAe.

Bon testimoni del by-pass al free on toca escalar entre les peces amb la roca de la bona del sempre encantador racó de "santllors".... on fire! i és que l'activitat oberturista no s'atura en una paret on sembla que ja estava tot fet, a banda de restaurar les clàssiques oblidades. Ens ha semblat veure una línia nova de la que no hem trobat més info, que les creua totes i que a dalt ha de quedar molt a prop de la Terra i Cel... marcada aprox. en groc al croquis de sota.

Itineraris de la també punyent Autopista a l'infierno i la clàssica imprescindible Jordi Andreu

Cordades a la Directa i Ribes Sabaté del Cilindre, i la fisura del final de la via de la Balma ben visible enmig dels contraforts que sembla que vulguin desplomar-se sobre el pantà

Activitatmoltbenfetaidesfetambenflequiundinardeluxacaljaumeianar-nosconeixentaraque, atenció! el sol ja escalfa!

Rases que s'aturen, històries que s'hi amaguen. Una petjada.

2012-02-14T20:07:00.014+01:00

Amb aquest glaç que s'acaba,

.. tot és aturat. L'aigua, rígida, reté les fulles atrapades al vol. Fins i tot on aconsegueix corre ho fa per embolcallar-se de gel de mil formes, i matisos. S'eixuga, i els còdols amagats a l'estiu respiren l'aire gèlid directament. És un any tan sec. Si fos tot moll, el glaç sobresortiria del seu curs, i n'eixamplaria les parets fins a poder passar-hi tots plegats agafats de la mà. N'estic segur.

Històries que s'hi amaguen, darrer al fullam, als arbres caiguts o dempeus, als corriols que amb nas i finor s'endevinen per tot, d'una terra habitada, refugi de "Emboscats. Memòria d'una geografia secreta" Preciós reportatge fet amb molta cura per la televisió pública catalana que si us podeu donar l'estona de seguir-lo, explica moltes coses. De la comarca i de tans llocs. De tants boscos que hem de creuar per arribar a la vertical, i sobrevolar-los, i veurè més enllà. D'un sentiment conservador que també ha fet conservar la mateixa terra tal i com era per tants segles, fins al dia d'avui. Una terra intensa. A voltes tan freda. Però tan bella.

La teva petja ja no trencarà més la pinassa sota la catedral dels arbres gegants que han vist passar mil i una històries camí de Santa Isanta. I tanmateix, les vistes des de la paret de la Bruixa seran les mateixes. Per descansar-hi el pensament i sentir la presència, també d'aquells que deixen emprempta, una vegada més. Horitzó enllà.

El glaç, que, aturat, també és mou. Arreu.

Pic de la Coma de Varilles, 2.758m BES2S3 (Vall de Ransol, Andorra)

2012-02-13T21:16:00.005+01:00

Enmig d'aquestes onades de fred i molt fred que ja acaben, enfilem a buscar aquest fàcil ascens i descens i un dels més agraïts de les valls andorranes. Curt, ràpid, i molt estètic amb una verticalitat que sembla que no pugui ser-hi.

Les nevades han deixat la vessant nord dels Pirineus una mica més recuperades del blanc escàs d'aquest any, però a la nostra banda només han emblanquinat una mica la divisòria, i les muntanyes de segona línia ni s'han assabentat d'aquest episodi. Tans dies de vent, han fet la resta. Vaja, que no ha canviat massa el panorama respecte la visita a la mateixa vall fa un parell de setmanes.

Sobre l'estat de la neu, molt treballada pel vent, i només algun tramet al bosc una mica solta. Compactada fàcil d'esquiar i també pols endurida encartronada de difícil esquiar, i als llocs més ventats amb la crosta vella sortint.

Neu continua i abundant des de l'aparcament front la Font de la Conxa. L'itinerari d'ascens el fem per la vessant O de la serra pel camí d'estiu (marques grogues als arbres) i evident fins al cim. En el descens ens obrim una mica més per enganxar el torrent del riu dels planells amb molt bona neu endurida i que et baixa directament a l'aparcament. En conjunt, molt menys neu que quan vam visita la punta oest del mateix cim.. quins temps... piulada i plànol.

Les condicions meteo, molt dures. Temperatures gèlides i vent moderat amb cops forts al cim... sensació tèrmica molt bèstia, -30º segons els models. Són dies on no pots errar-la. La capacitat de sobreviure a l'estona que poden trigar a venir en un rescat, són les que són.

El butlletí d'allaus marcava risc 3 a totes les orientacions i cotes... ho vam trobar tot prou estable, parant més compte a les zones de més acumulacions fàcils d'interpretar.

BonaesquiadaventuradevalentsfetaidesfatambenPepzwinggienVíctor

via nova: Horitzons 70m 6b/c (Riu Lacó, Solsonès)

2012-01-29T00:25:00.006+01:00

Enllestim amb en Fleki aquesta nova via a la paret de Riu Lacó exprimint el calcari de luxe de lloc. Ha quedat una bona via, on la dificultat obligada està als passos de placa. L'slap del segon llarg és dur i toca estirar-se molt fins arribar a una presa lateral salvadora, ara sanejada. Està per veure com queda al final (grau per confirmar, l'alçada fa molt!).

Si allarguem la visita amb la imprescindible Marillion i la també recomanable Aurora Boreal queda una bona triologia picona per quedar satisfets. Totes tres sobre el 6b/c amb passatges obligats. O la també fàcil i agraïda Regal de reis.

De pas he repassat i fitat la fresa de baixada de la paret que estava ben perduda. Tot i que per aquestes vies el millor descens és el ràpel.

afanyat, busca una bona atalaia on el buit pengi sota els peus. I descansa la mirada horitzó enllà...

Ocells de ferro o helesquí a l'Aran

2012-01-20T22:04:00.007+01:00

l'aviació civil autoritza l'heliesquí a l'Aran

bé, doncs, ja podem "gaudir" de la oficialitat de l'heliesquí a la vall, de com rebenten les pales i omplen de soroll les valls. Toca estar a atents a que el grup no se't tiri al damunt, o les allaus que puguin provocar que l'any passat - quan llavors no era oficial? - en els vam trobar i es passejaven per tot amb un risc 4, per allà mateix on el web del mateix Conselh pintava semàfors vermells

pirineus massa petits i massa fràgil on no tot hi cap i s'hi fa cabre. Com deia un destraler i empresari local que encara remena la cua .. "ni que sigui per criticar-ho, ja està bé, l'important és que se'n parli!"

al Canadà n'estan molt orgullosos i sovint una llarga tradició familiar darrera. Passa que les dimensions d'aquelles muntanyes on el mateix recorregut amb 10 minuts d'helicòpter poden ser hores d'esquiada per arribar el lloc i sense res pel mig, la presència de tot plegat és una altra. No veure la diferència va molt bé per fer negoci, que és del que es tracta a les valls dels Pirineus, on no hi ha alternativa, es clar. Seran els temps que corren i als qui no fem soroll només toca mirar-nos-ho per terra com els mateixos cavalls de ferro que trenquen el silenci i ara, per aire.

Pic d'Anrodat, 2.729m BES3 (Andorra)

2012-01-20T13:50:00.013+01:00

Bona esquiada de la canal de l'estany de l'Illa al Pic d'Anrodat, aquestes setmanes que les condicions continuen difícils als Pirineus. Aquest dia el ventet del N que ressegueix els relleus manté la neu sense transformar excepte als trams més drets i ben orientats al sud arrecerats, i al migdia. La resta continua dura o molt dura i trams gelats a les vessants N. També a cotes baixes amb poc pendent on el sol no li dóna de front. Piolet i grampons de ferro molt recomanables, evitar circulars i buscar sempre descensos que mirin al sud.

Es pot aparcar al final de la vall de l'Incles, prop del pont de la Baldosa (cotxe alt, trams amb neu dura a la pista). La neu comença a la cota 1.950m, 100m més amunt, al marge dret del riu del Manegar.

L'itinerari té algun tram obligat ara que hi ha poca neu al muret de baix del riu de l'Estany de l'Illa, amb rocs enmig del fort pendent. La canal té uns 20º a la part inferior i 35º a la part superior, amb una sortideta prou dreta (ratllant l'S4, però al ser ampla ho posa més fàcil). És pot arrodonir la sortida fent-la circular arribant al cim pel seu llom E. Del coll de la canal al cim tram d'aresta ampla amb algun passet sobre roca.

El pic d'Anrodat i la canal de l'estany de l'Illa al centre de la imatge (foto: pescada a Fitas) i itinerari (en blau la opció cirular de pujada)

Un petit salt en el temps, recordant aquella sortida al pic de la Cabaneta on la canal vista de front demana a crits una visita... Aquella esquiada fantàstica a la Cabaneta torrats pel sol i amb parada a les valls de Nargó on tot just algunes coses començaven...

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'aniolel18deludel12

A la Paciència conjugal (Serra de St. Joan, Alt Urgell)

2012-01-15T14:10:00.009+01:00

Enfilem a l'assolelleda muralla de la Serra de St. Joan, aquests dies al límit de l'alçada de l'embossament d'aire fred de les valls que es pot tallar amb un ganivet quan es mira hortizó enllà. Ens deixem enganyar pel "ofrece algunos tramos muy bellos y elegantes" i el "recomendable" de l'ABC (Desnivel nº62) per repetir aquesta via que al marge de l'encigalada final i que no acabem, no ens ha semblat gaire recomanable. Molt vegetada i suposem que gens repetida, amb fissures brutes que ara ja ofereixen més opcions on assegurar-se. El segon i tercer llarg es poden enllaçar quedant la via amb 4 tirades. El millor al.licient és que està pràcticament desequipada i t'acompanya aquella sensació d'obrir via.

Adjunto topo incompleta amb l'encigalada final que potser es fica a l'últim llarg del Trio Guadalajara (6a+).. en tot cas, si algú hi va no confondre's amb l'itinerari de la via (espit visible des del terra). O, si hi ha ganes continuar encigalada amunt i fer una variant. La via és troba a l'esquerra de la ben recomanable Aerolito sevillano.

Topo (algun grau amunt de l'orginial) i l'encigalada de l'últim llarg

L'inic de via és evident sota el sostre que en mitja lluna marxa a esquerres. Pas obligat sobre la branca d'una sabina. Sembla que el 6a/A1 de l'últim llarg surt en 6b. Segurament aquest últim i en part el primer, el més "elegant" de la via. Els claus ara, amb les fissures netes, els farem servir en tot cas a l'últim llarg.

Activitatquasifetadeltotambl'Axeliunfredquepelaquanelsolbaixa.

pd: ull aquests dies al tram entre Organyà i Oliana, que els mossos (en lluita!?) estan fent fotos amb un ford focus blanc malaparcat en general

Pic de l'Estany Mort (fals cim), 2.719m BES3 (Andorra)

2012-01-13T20:36:00.009+01:00

Condicions difícils. Tot i la setmana d'inversió tèrmica aquesta només s'ha notat amb la "cremada" de neu a les vessants més assolellades i de cotes baixes. El gel més amunt continua on a les crostes velles i al regel de les nites estelades sense vent li costa ores transofrmar encara que li toqui el sol. A partir de certa cota, l'única neu bona i "ben" transformada es troba en vessants sud de més de 20º el que afegeix un punt de compromís a les sortides, i es que amb pendents inferiors igual no transforma en tot el dia. Com a mínim amb el ventet fred del nord d'avui que resseguia el relleu de baixada. En resum, hi ha opcions de trobar bones esquiades com les d'avui però cal ser molt curós amb la selecció de l'itinerari i solvent amb neus dures.

Hem renunciat a la vessant SE del pic de Meners perquè quan el sol ja havia girat la neu no havia transformat prou, i em esquiat la vessant SO-S de fals cim del Pic de l'Estany Mort, pels pendents que baixen nets a l'estany Mort. Em escollit aquest descens comptant que si patinàvem la cubeta de l'estany ens aturava, reunciant també al descens directa del cim cap al fons de vall que no te cap canvi de relleu que t'aturi.

Marco l'itinerari que em fet de baixada i també recomanable de pujada (aquesta l'hem fet pel torrent que mena al Bony de la Pala de Jan però el flanqueig amb el gel d'aquests dies és exposat (grampons) i fas potser més volta i tot) . L'accés a la cubeta de l'estany Mort és fa per un coll poc definit i penjat del llom-carena que baixa del pic de Meners.

Compte amb el descens pels tubs característics sota els estanys de Ransol, no estan fàcils amb gel al canvi de resant. La sortida clàssica al Serrera també es veu complicada.

La neu a les cares N intractable. I la neu a la franja de bosc sota la Pala de Jan i d'accés al Coma de Varilles ha fos. Tot i així neu des del cotxe per un fil blanc al marge de la pista asfaltada.

Bones traces i aquests dies grampos de ferro i piolet/s quasi imprescindibles

Itinerari i sortida amb esquís des del cotxe pels pèls seguint un fil de neu al marge esquerra de la pista asfaltada

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'ignasisupervideoquejarribarà.. iqueneeeeeeeeeeeeeeeeevi!

Marillion, 60m 6c (Riu Lacó, Solsonès)

2012-01-12T23:05:00.009+01:00

***

La Marillion és una delicatessen, una petita perla enmig d'aquesta oceà de vies i racons que en els temps que corren sembla, perduts com anem, que només puguin trobar-se a base de posar-ho fàcil. A la Marillion s'hi ha d'anar amb la ment en blanc i sabent que aquest és el teu grau, i no has de caure, és igual que tinguis aire sota els peus fins a l'assegurança més propera. Sino fracasses-cua-entre-les-cames.

Només dos apunts per treure o posar mite: al primer llarg entre les dues primeres xapes hi ha les restes del que devia ser un canto salvador i als dos ens ha semblat V+/6a tirant a 6a i obligat amb aire sota els peus. La resta es passa bé, i et vas protegint on no ho veus. A l'inici del segon llarg no cal espantar-se que surt més fàcil del que sembla. El díficil és passat el segon espit però el tens a prop. I l'A1 o 6c es passa molt bé en A1 si cal. Els llargs ho tenen més fàcil en aquesta via.

La via es troba entre les també recomanbles Regal de reis (la fàcil) a l'esquerra i Aurora boreal (difícil) a la dreta. Descens amb un únic ràpel de 60m. Possiblement el millor calcari de la comarca. Curta, intensa, luxe d'escalda, per treure's el barret d'aquest petit gran escalador, en Xuxe, que encara va deixant emprempta. Xapó!

EscaladafetaidefestacuaentrelescamesambenFlekielfortíssimo

A la via dels Avis (Busa, Solsonès)

2012-01-09T20:07:00.005+01:00

Via equipada per dalt bàsicament d'artificial equipat que ressegueix un estètic esperó, dels més llargs que donen de si els espadats de Busa. Hi anem pensant de passar en lliure allà on es pugui, que és bastant, però definitivament la roca deixa molt que desitjar i acabes una mica fart d'aplegar rocs mentre escales encara que sigui amb la xapa a tocar. Potser si algú es passa abans amb un martell, escarpa i raspall, la cosa quedaria mig digne. De moment, no crec que valgui la pena deixar-se enganyar per mirar d'alliberar aquesta via, prefabricada per dalt que, ben mirat, no queda gaire diferent de les fabricades per baix a cop de taladre i estrep.

L'esperó, vist des de la bonica Jardí botànic.

Respecte a la topo del llibre d'escalades de la comarca són 5 llargs i no 4. D'uns 25-30-30-25-40m aproximadament. Moltes cintes i més encara si volem enllaçar. El primer llarg molt díficil, el segon surt tot o quasi, i els altres tres més o menys la meitat o més en lliure, però amb trams crocants. Un setgradista i sanejat sembla que ho hagués de passar quasi tot.

El peu de via és molt evident des de la pista transversal que ens mena a la Maneras de vivir. A aquesta piulad a es pot veure una foto frontal. I aquí un intent d'alliberar-la.

Escaladapedeladafetaidesfetambl'aniolilacaloretadelacarasudsenseventnires

Estat de la neu: informacions, accidents i contrastos

2012-01-09T11:34:00.008+01:00

Aquesta temporada el butlletí francès d'allaus s'ha actualitzat i inclou una informació prou interessant, que és l'evolució de les nevades recents els dies anteriors i posteriors al del butlletí. És el mateix butlletí que edita el govern d'Andorra. Aquesta informació qualitativa és un encert, així com l'equilibri que s'ha trobat entre el grau d'informació i el format gràfic. És un butlletí ràpid de visualitzar i on es destaca el més rellevant sobre l'estat del mantell i la tendència més propera. Potser fins i tot es podria completar afegint les condicions generals meteo dels dies passats amb la simbologia habitual: temps assolellat o ennuvolat, nits estelades o no, temperatura mínima i màxima, i intensitat i direcció del vent. Tot i que el resultat d'aquestes variables ja és la descripció del risc d'allaus, poder recollir al gràfic i si és possible els cicles de fusió-regel que s'han donat podria ser una millora important.

A Catalunya, a la darrera assamblea de l'ACNA es van presentar els resultats de l'enquesta sobre la comprensió del bulletí d'allaus de l'IGC, que ja fa dues temporades han ampliat amb una versió gràfica. És interessant fer-hi una ullada. Destaca per exemple com un terç dels usuaris segueixen el butlletí durant la setmana, i quasi la meitat els tres dies abans de fer l'activitat. Aspecte molt important atès que sempre podrem interpretar-ho millor coneixent l'evolució recent (sempre és diferent un 3 venint d'un 2 que quan prové d'un 4, per exemple, o quan un 3 ve de diversos dies amb 4, o de diversos dies amb 2).

Sobre l'estat de neu, el butlletí català afegeix informació sobre la "distribució del mantell" (gruixos), mentre el francès l'amplia amb una descripció de la "qualitat de la neu". Més enllà de fer una lectura des de la perspectiva del risc d'allaus, completa la informació sobre l'estat del mantell per la pràctica d'activitats a la neu. Un cas intermitg és el bon butlletí del Conselh Generau d'Aran que, tanmateix, li mancaria una actualització més freqüent i no tan condicionada als dies de festa.

Aquests dies la combinatòria de l'episodi de pluges a cotes altes de fa unes setmanes, la manca de nevades noves, el fort vent i les baixes temperatures han deixat un mantell molt glaçat en superfície que només transforma en les vessants més assolellades i amb prou inclinació per ser escalfades, ja que el sol encara va molt baix. Com ja s'apuntava en una piulada anterior, dies complicats per fer circulars, que sempre ens tocarà passar per vessants obagues, i on cal assegurar-se la neu transformada a les pendents fortes. Tan si anem amb esquís, com a peu. Com recullen les piulades als webs, dies complicats als Pirineus. Aquest cap de setmana, a l'accident de la vall de Galba s'hi han d'afegir les fatalitats de Coronas, l'Aspe i el Midi de Bigorre, i també a Palencia.

I mentre aquí tenim uns gruixos de neu molt per sota de la mitjana (excepte Bonaigua) als Alps tot al contrari, amb unes condicions excel.lents. Està per veure si no es repeteix aquest any un patró com el del passat, o el de 2008, amb nevades tardanes però abundants. Bé, com i quan abans vinguin noves nevades millor!

Origen foto -muntatge? (merci Ignasi) i gràfic de l'estació del Cadí de l'IGC

a la vall de Tavascan (Alt Pallars)

2012-01-05T21:20:00.008+01:00

L'Alt Pallars també escadusser de neus, amb la cota elevada, que en canvi té de bo les pistes obertes aquesta època com la del pla de Boavi, normalment tancades, i aproximacions inèdites.

La pista que mena a la pleta Palomera des de Quanca però té uns reguerots a l'inici que demanen a crits un tot terreny per passar-hi. Això que, tot i la ventolera gegant d'avui, el pastisset del capdemunt era temptador....

Els reis que fan de les seves i nous regals inesperats piquen l'ullet. Per tot.

fins i tot les valls i la seva gent, sense neu, sembla que no estiguin tan alegres

Coma de Senyac, 2.850m BES3 (Andorra)

2012-01-04T11:20:00.013+01:00

Bonica ascensió a aquest cim fronterer amb nom de conyac i dissimulat sota la presència del Serrera, d'ingredients propis com la seva pala sud sempre compromesa... fantàstica esquiada aprofitant els estira i arronsa d'aquest hivern encara mandrós

Itinerari: Enfilem la llarga vall de Ransol i seguirem l'itinerari normal del Serrera fins poc abans d'enfilar al coll que ens mena a la pala final. En aquest punt, evident, perdrem una mica de cota cap a l'Estany dels Meners i encarem la pala final de la Coma de Senyac, dreta i ben orientada al sud. Imprescindible que la neu estigui ben estable. El caràcter fronterer del fil de l'aresta i la mola del Serrera la fa molt vulnerable al vent de l'O-NO-N.

En bones condicions el més recomanable és arribar-se al cim per la seva aresta oest, prenent un collet prou definit i dret al final d'un petit tub. Nosaltres aquest cop veient que està molt carregat de neu (orientació SE) decidim encarar la pala per una ampla canal a l'est del cim amb menys acumulacions de neu recent, i l'encertem. Només ens toca descalçar-nos els esquís al tram final amb més pendent (neu molt dura i 30º). Baixada franca però ampla (20-30º) pel mateix lloc.

En el descens, un cop a l'Estany dels Meners anem a buscar la canal al desaigua del llac on enllacem breument amb el camí de pujada per tornar-lo a deixar i esquiar el fantàstic tub que trenca la vall al seu punt mig sobre una neu pols més o menys compactada a trams.

Sobre l'estat de la neu, justeja a cotes baixes i abundant a cotes altes. Sortim amb esquís des del cotxe i obrim traça sobre una capa recent de neu nova seca i força treballada pel vent, sobre una base endurida i estable excepte les possibles plaques latents als llocs més previsibles. Al llarg del dia que el vent afluixa i la tº puja sota una bon sol, la neu pols es fa pesada en alçada, es manté seca a l'ombra, a les solanes i cotes baixes trobem primavera i als llocs ventats amb el mantell antic no assolellats arreu no transforma.

Tranquem alguna petita placa lleugera de neu nova sobre el mantell endurit als llocs més pendents.

Risc d'allaus: D'acord amb metofrance i meteoandorra (és el mateix butlletí) risc 3 per sobre de 2.300m per les antigues plaques de vent de la nevada del divendres passat que van crear una base granulada en orientacions E-SE-S-SO. Risc 2 per sota els 2.300. El mateix dia en l'actualitzadió del butlletí baixen el risc a 2 a totes les cotes. Al final de la jornada veiem purgues de neu recent a les vessants sud sota els contraforts rocosos.

(Fotos:PepArtigas)

(Foto:PA)

(Foto:PA)

FantàsticaesquiadamoltbenfetaidesfetambenPepZwinggielcompifrancèsdelSerreraqueobratraçael3degenerd'aquestnouany

A la muntanya del Tarbésou (Ariege, França)

2012-01-02T20:49:00.011+01:00

***

A la muntanya del Tarbésou...
allà on sembla que el temps s'hagi aturat. I tot reposa amb una serenó que a tants racons també sembla perduda

Amb la benvinguda sentida d'aprop

(corre amic! recuperat aviat de les cames, també la muntanya et troba a faltar)

Afanyat, aixeca el vol, segueix cada línia, no en perdis detall, i estigues atent. No és el mateix horitzó un gran miratge? d'allò de nosaltres mateixos on fixem la mirada. Per fer-lo realitat.

Aixecat. I comença el descens sense tocar de peus a terra. A vol d'ocell. Fins a la propera vall. I descoberta d'allò que no coneixies, i és teu. Per compartir.

Preciosa esquiada amb neu estable arreu tot i parar compte a les possibles plaques als llocs més evidents (aquesta orientació SE). Neu només transformada a les vessants més assolellades. En alçada bons gruixos però sortint de les pistes de Mitjanés ja justeja. Com un ganivet, la darrera nevada es queda a poca distància, a les muntanyes veïnes. D'aquest dia u d'un nou any que comença.

Mil.lennium, 230m 6a+ (Serrat dels Monjos, Montserrat)

2011-12-31T18:09:00.011+01:00

Junt amb la Guateque i la Graffiti amb aquesta surt una bonica trilogia del pany central i més alt del Serrat dels Monjos. I potser la Mil.lennium és la maca de totes, amb un bastió final dret i sobre la vertical d'un buit que des de peu de via sembla que no pugui ser-hi.

Escalant el 4art llag vist des de la també recomanable Pic-nic (Foto:Jaumegrimp)

(Foto dreta:JaumeAnglada)

Un parell d'apunts: De l'itinerari, la via arrenca per una diedre net a l'esquerra de la Guateque i el final sortint de la paret just a la dreta trobarem una R amb dos espits abans del jardí on 10m més amunt hi ha una fita sobre una llosa fissurada on s'hi han afegit tres expansions. De material, passarem amb joc de tascons (important de petits) o els aliens i càmalots fins l'1 al cinto i unes 10 cintes. Al llarg de 6a+ és de grau agraït i no caldrà que portem peces flotants que no hi ha opció de posar res i està equipat. V+/6a obligat.

Escalant el 4art llarg (Fotos:Jg)

(Foto dreta: JA)

Pel descens, un cop a dalt i a la fita mirem cap a l'est i per una fresa molt desdibuixada (alguna fita) baixem amb compte (!) uns 30m fins una instal.lació de ràpel de 45m. Es troba a la dreta d'un esperó que es veu des de dalt i que queda penjat. Aquest ràpel ens deixa a la cubeta penjada on menen la resta de vies del pany dret del Serrat i que després de seguir el corriol avall ens porta al segon ràpel de 50m volats que ens deixen la camí. Els companys d'Osona ens comenten que el descens cap al Torrent Fondo que explica la guia és liat i poc definit.

Activitatmoltbenfetalesportesdelcanvid'anyambl'AxelielJaumeielPepquepassendarrera
MERCI als Jaumes per les fotos!

A la Fontblanca, 2.903m BES2S3 (Andorra)

2011-12-29T13:43:00.010+01:00

Ascens i descens a l'atalaia del Fontblanca per la vall del riu del Comís Vell, buscant sempre les vessants assolellades i sense presa per deixar que transformi al punt (migdia) i esquiar sobre neu primavera molt bona. La pala SO es veu molt endurida i no és recomanable. Tampoc l'ascens per la seva vall que en obligaria a pujar per vessants glaçades fins al llom.

Sobre l'estat de la neu, continua des de la carretera. Les darreres nevades han posat la cota de neu una mica a lloc, si més no a la franja nord d'Andorra, encara que els gruixos a la part baixa no són molt abundants. Neu molt estable, només possibilitat d'alguna purga per despreniment de cornisa o neu en contacte amb la roca a les canals SE de més pendent.

Com bé apuntava en Pep, ull amb la capa gelada de la pluja de fa uns dies fins a la cota 2.400m aprox. Amb el sol tan baix, el terreny pla o la franja NE-NO no transforma amb tot el dia i és una bona pista de patinatge. Aquests dies les circulars amb múltiples orientacions queden molt liimitades. I del tot recomanable evitar forts pendents sense orientació solana i amb la neu transformada.

El vent d'avui encara ho deu deixar tot més "tieso".

La línia de descens del pic d'Arcalís i el descens del Fangasses vestit de sol i ombra

Amb vistes a l'O, fantàstic terreny de joc. Itineraris de les sortides del Thoumasset, i la circular Estanyó-Serrera (vermell ascens blau descens)

El pic de Basalí al fons i els regerots gelats de la pluja en alçada

Activitatmoltbenfetaidesfetamblacompanyiaesporàdicael28dedesembredel'onze.

A la Si us plau la clau (Rua del Roig, Solsonès)

2011-12-27T18:12:00.007+01:00

la Rua del Roig on fire....

i no és per menys, en aquest mar de roca d'onatges a voltes tempestuós que és el Solsonès trobar un pany de roca conglomerada tan bona afanya els sentits. Des de que el Marcel veï del lloc va donar a conèixer aquest mur que ja han aparegut cinc itineraris i com a mínim un projecte en curs.

La penúltima aportació és aquesta bona via oberta en solitari pel Lluís i amb l'equipament just a trams (sobretot entre les dues primeres expansions de l'L2 i a les tirades fàcils de l'L3) on queden 70m d'escalda fins a 6c+ en lliure i tirades de V amb aire entre els bolts. Un semàfor d'aliens al cinto tampoc ens cremarà els dits. La topo original al seu blog i fotoperspectiva (hi falta l'exigent via de l'Ernest a la dreta d'aquesta) d'una repetició del Llorenç i cia.

Un racó de vies curtes a tenir en compte per completar una visita d'aquesta terra indòmita. Un balconet preciós amb el sol de la tarda sobre els torrents ofenosos i rases del riu Cardener ara ofegats pel pantà.

Curtaescaladafetaidefestambl'Axelenundiaderebotsdiversos

A la Matarratas de les Garrigoses (Montserrat)

2011-12-27T14:06:00.007+01:00

Sense voler anem a parar a aquesta via pensant de trobar una retroclàssica però no. La via ha estat reequipada recentment i aquells 6 burils de progressió de la topo de l'Armand han passat a la història, quedant pràcticament equipada. Portàvem el croquis de la guia sud i el de la topo original de l'Armand i a diferència de la topo actualitzada de l'Edu no ens fiquem per la canal i escalem el tram central pels contraforts seguint, suposem, l'itinerari original. De fet, de l'R1 a l'R3 es pot fer amb ensamble si anem pel centre i així espavilem aquest tram central poc agraït.

Tot i el bonic primer llarg i algun passatge a dalt estètic en general no és una línia gaire agraïda i l'equipament generós li treu necessitat d'afinar el nas. Opcions de variants per donar continuïtat sortint de l'R1 i l'R5 per la vertical (algun clau). Això si, s'agafen bones perspectives dels murs finals de la Gamper i l'Harondo que piquen l'ullet, ..allò de que una escalada et porta a l'altra.

ActivitatfetaidesfetambelMarciunbonsoletqueescalfad'allòmés

A la Miqueluchi, 140m V+ (Montroig)

2011-12-21T21:47:00.009+01:00

Montroig on fire...

La batuda de caçadors ens rebota de la paret de l'Extrem i no treiem l'entrellat sobre si la tanca que s'ha col.locat al coll de Porta queda realment tancada (calen eines) o queda oberta (s'afluxia el cargol amb les mans, com a mínim al novembre era així, i el refu del xut també era obert).... però bé.

Ens refugiem a la senzilla Miqueluchi de la Pala Alta amb l'única informació de la guia del Marmo d'escalades a la Noguera... el millor dels croquis austers però suficients és que afegeixen un plus d'aventura que una bona topo redueix, tot i que no les sensacions del gest. És més, diria que una bona topo, sobretot, al que ajuda és a guanyar temps. Un altre tema són les infos de "peus i senyals", allà estan per qui vulgui llegir-les i avançar-se al misteri de cada llarg... tot és voluntari, faltaria més.

Bonica escalada i senzilla, però estètica amb el canvi de placa i un final "estupendu" amb una fissura neta a equipar. Em serveix també per treure l'entrellat de l'entrada de la Mariola Motors, sobretot després d'escalar el primer llarg pel diedre a l'esquerra de l'esperó pensant-nos que aquest era de la mariola! no gaire recomanable però mira, obrint variant de regal :)

De material passem amb semàfor d'aliens, joc de tascons i friends fins al C1 (2 opcional).

Referits a la topo orginal que em fa arribar l'Edu, enllacem l'L3 i l'L4 i fem aquest últim pel seu itinerari original. Val més la pena seguir pel diedre de la Blanqueta com ho marca el croquis de l'arrenjament del Marmo i en Sergi del 2002.

A la topo original apareixen un parell de claus a l'últim llarg que ja no hi són, i a la dreta el croquis de quan l'arrenjada de la via. Topo completa al blog de l'Edu.

Completem el dia amb una visita a la Patxanga, una proposta plagaboltada amb la idea de resseguir un fantàstic mur a la part superior.. es troba a la dreta de la Captián Veneno i és rapelable. Només calen cintes i afinar els moviments si es vol encadenar! Escalem el primer llarg que ens agafa el fosc. Em consta que els llargs de la topo estaven per confirmar.

Montroig on fire.. accessos complicats, refus a voltes tancats, parets regulades, ... costa fer-se a la idea dels temps que corren.. fins i tot el vol dels voltors abans era més lliure. No és un no a tot, és un sentiment de pèrdua, sobretot, de sentit comú, perquè encara ara tantes limitacions no semblen aportar res tan imprescindible. O la nostàlgia em traeïx.

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'Axel'intrèpid

Puigpedrós de Lanós per la canal central de la cara O, 2.482m BEAS3 (Cerdanya)

2011-12-12T14:59:00.012+01:00

***

La cara oest del Puigpedrós de Lanós està ratllada de cap a cap per canals i corredors per tot. Pel bell mig la parteix una línia neta i ampla fins al capdamunt. D'aquestes de tenir-li l'ull posat i pensar d'esquiar-la. La boníssima proposta que m'arriba és recorre-la cap amunt per completar la sortida amb la circular clàssica que volta cap a la presa de Lanós.. el descens espera el seu torn fins a tenir la neu al punt, luxe de muntanyes properes.. mentre noves circulars amb descensos punyents s'endevinen arreu.

Tardor-hivern escadussera de neus però allà on apareix ho fa abundant i, sobretot, molt estable, tot un regal a aquestes dates.

L'itinerari comença al coll de Porta de Puimorent on ara es pot agafar una pista en bon estat que ressegueix la vall cap a l'est fins a un rec on comença la neu a cinc minuts del vehicle. A la Portella d'en Garcia traiem pells i avall a buscar la base de la canal central, ben visible des del coll. Hi ha dues alternatives recomanables, una agafar cota pel N cap a la Tossa Rodona i guanyar un bon descens de orientació E, que és el que fem. I l'altra és seguir el camí normal del Coma d'Or i saltar cap al N després amb esquiada franca fins a la base de la canal central, però caldrà assegurar l'estabilitat del mantell.

La canal central no té complicacions. Tota coberta de neu i ampla en els seus 400m de desnivell i una pendent mitjana de 30º amb un parell de trams curts de 40º (al mig i final). Una línia elegant que confirma allò que s'endevinava de lluny, que el seu descens és senzill i summament estètic. Aquest cop l'obviem, no per manca d'estabilitat de la neu, sinó pel plaer de reservar-lo amb una neu al punt, pols, o primavera.

Un cop al cim ens regalem el descens complert de la seva suau pala sud (20º) i iniciem la circular clàssica que mena cap a l'estany de Lanós per tornar a sortir a la Portella d'en Garcia per l'estany del Coma d'Or després del coll intermig de la Portella de Lanós i un parell de canvis de pells. En total uns 1.400m de desnivell acumulat positius.

L'únic tram una mica confús és el descens a l'estany de Lanós. Des del cim és evident un pas a dretes allà on el terreny s'ajau un cop esquiada la pala. Allà una canal ampla però que ara té poca neu i demana algun gir obligat ens mena a un fals coll que remuntant-lo 50m (no cal fer canvi de pells) ens deixa a una altra cubeta que ara ja si amb franca baixada cap a l'esquerra per noves canaletes al tram final ens porta a la base de la suau i curta vall que remunta fins la Portella de Lanós per la dreta per evitar els contraforts rocosos que cauen de la carena del Coma d'Or. En plè hivern i amb l'estany glaçat una bona alternativa deu ser arribar-se directa fins a l'estany i passar-hi per damunt. Tot i que aquesta munió de canaletes i canvis de ressant deuen estar totes ben cobertes de neu i ser un divertimento.

A la dreta del pla final s'endevina el pas natural que ens mena a l'estany de Lanós

L'accés al Coma d'Or es faria pel llom que retalla l'horitzó, amb el cim al capdamunt

De la Portella de Lanós baixem escassos 80m i iniciem un flanqueig a dretes, però se'ns dubte millor arribar al pla del fons de vall i tornara remuntar fins al coll (300m de desnivell). L'hora baixa ja ens fa passa ràpid.

En els trams baixos de la ruta circular la neu justeja. Ara per ara sembla millor opció baixar la pala sud del Puigpedrós i tornar a enfilar el Coma d'Or per retornar al vehicle. Uns companys que ens trobem fent la canal diria que fan això. A tenir en compte ara que el dia és curt que la circular és una ruta llarga i que ens portarà vàries hores. Del tot aconsellable no emprendre aquesta ruta amb dies de mala visibilitat.

Sobre l'estat de la neu, molt estable a totes les orientacions amb neu franca on els cantells mosseguen amb gust a la pujada i algun tram de neu pols seca fins i tot mirant al sud a cotes altes. A les nord encara queda una mica de sucre que no fa tan agradable l'esquiada (canal). Dies que si es busquen descensos punyents millor mirar les E i S, i esperar una nova nevada si no és molt abundant per les N. La cota està alta, dels 2.100-2.200m en amunt.

Fantàstica esquiada i sortida solitària i recorrent valls i petites cubetes fins a perdre el nord.

quin últim regal amb la llum del dia que s'apaga pentinant els cims. A la mateixa portella on vam estar sentats una bona estona abans d'aquella darrera esquiada plegats quan el fosc que no té dia va despertar. Presència. Avui que ens hem agafat les mans altre cop de ben a prop tornavem a lliscar

Granjournéiretornalblancpertotambl'aniolel9dedesembre2011
(Fotos:AniolVilalta&EduPlana)

Via dels Maquis, 135m 6a+ (Busa, Solsonès)

2011-12-11T22:23:00.006+01:00

Adjunto topo d'aquesta clàssica de Busa contemporània amb la bestial Costo de agosto i dels mateixos oberturistes. Tot i la lògica i arrogància de la línia la roca és en tot el recorregut delicada, i el final sinuós del traçat que busca el més fàcil fuig d'un muret gens lògic però que hagués millorat la jugada. L'equipament és just i l'escalada d'autoprotecció obligada excepte el 6a del segon llarg protegit amb tres expansions properes, i el 6a+ del tercer llarg amb un espit al lloc. En definitiva, per apasionats de Busa i esperits clàssics que vagin ressegint les línies obertes a la paret.

Ara que amb tanta obertura recent la feina s'acumula! Fins fa no massa la cosa quedava amb la Maneras de Vivir, la Costo de agosto, la Jardí botànic i la encara pendent Teresa Romero com les clàssiques a fer i desfer, junt amb la Noia de Cal Rial de puntetes.

Al pany central retallat per allargassades fissures ja hi corren alguns projectes

Escaladafetaidesfetaprimerintentambl'EduidesprésacabadambenFlekienaquestcontrofortd'horitzonsllunyansisilenciprofund, o quasi si no fos pels motoritzats que tot ho treptigen.

A la Peus Negres, 130m 6b (Busa, Solsonès)

2011-12-11T18:10:00.011+01:00

Poc a afegir d'aquesta ràpida via que junt amb la seva veïna Sang Cheyenne ens ofereix una escalada senzilla d'anarinant. En aquest cas amb l'alicient d'una llarga fissura al primer llarg desequipada, i uns murs al segon i tercer llarg amb un bon tast de la millor roca que pot oferir els cingles de Busa, que a voltes sembla que vulgui despistar i no envejar al millor conglomerat montserratí. L'últim llarg és de tràmit per sortir la pla, que sempre val la pena.

Adjuntem a la topo en vermell els graus que ens han semblat a nosaltres. L'Ae del 3er llarg no passa de 6b i tirant a fàcil. Al primer llarg passat els dos primer bolts hi havia un tac de fusta que se'ns ha quedat a les mans només mirar-lo.. una pota d'armari? sembla conya però ho sembla.

De material, els tascons (preveure números grans) i friends (fins C2) només els farem servir al primer llarg. Opcional repetir algun número mitjà.

Escaladafetaidesfetamblacaloretad'hivernambl'Edu

Esperó Central, 110m MD+ (Cogulló del Turp, Solsonès)

2011-12-10T20:40:00.014+01:00

la fresa que mena al cim del Cogulló era fins no fa massa una catifa verda, que seguia amb ziga-zagues curoses la pendent fins al capdemunt d'aquest primer bastió dels Prepirineus que s'aixeca de la plana i obra l'horitzó cap al nord als cims nevats. De roca fràgil. Com el racó. Que no hi entén dels temps que corren.

Un nou tast del bon fer de dos dels grans exponents de l'esclada d'aquest el nostre bonic país. Esperits lliures que es troben i deixen emprempta. Per recordar-nos i no oblidar què és escalar, i què no s'hi amaga.

La roca és més bona del que sembla a primer cop d'ull i només al primer llarg i un curt tram final de l'últim passarem algun tram delicat. L'equipament just ens farà escalar a tothora. Ull amb la sortida del segon llarg, pas obligat de bloc de 6a sense bona protecció si ho fem per la vertical del clau (opció variant pel diedret de l'esquerra?). I un segon ull per caçar el pont de roca (que no és cap meravella) del tercer llarg (es fa més fàcil per la dreta). De material, afegim als tascons el semàfor d'aliens i càmalots fins al 2.

L'accés i descens està explicat a la piulada de la veïna Excalibur. La fresa final per arribar al peu de paret s'agafava abans poc després de la corba a dretes de la pista i pel llom arbrat fins a planejar. Ara se n'ha marcat una altra per un talús poc estable i que després segueix cintes grogues als arbres i arbutos (?) per acabar de rematar la jugada. Tot sigui per no perdre la fila de parabolts també grocs que ja han rebentat el pany central del bastió sense cap gust ni estil i de passada s'ha endut el verd de la fresa.

Bonicaescaladad'aventuradesfetambenFlekielfortíssimo.

Feria de las Vanidades, 200m 6b (Roca de Canalda)

2011-12-07T22:24:00.010+01:00

Enfilem a repetir aquesta valenta via de la preciosa roca de Canalda, el fortíssimo em treu a passejar que aquí no s'hi val dubtar ni una mica. Els llargs imparells són els més díficils, i el primer el més obligat de tots, amb les panxes de 6b on amb aire sota els peus encara toca escalar fort fins a respirar una mica. Collim un mosquetó d'una retirada.

Topo i itinerari amb la resta de vies humanes del pany central: Imprescindibles Somni Pirata i Rodamons i agraïda Funció Delta.

Els dos primer llargs són el més directes i d'una verticalitat que et permet veure el terra entre els peus. Els següents ja més sinuosos troben el pas fins a dalt. No és una via especialment expo en clau canaldera, si alguns trams i un parell de sortides de reunió (ser llarg ajuda moooolt). Però si toca escalar a tot arreu. I ho fan tant el de primer com el de segon.

De material: tascons, aliens, i càmalots fins l'1 (2 i 3 opcionals, els hem fet servir perquè els duiem). Ull! el primer clau de l'L2 es mou, i el tercer del penúltim llarg es queda a les mans. Recomanble pujar martell i repicar-los, especialment aquest últim on queda el pas expo (alien blau quitamiedos per compensar-ho). El clau de l'últim llarg no el veiem (el terreny és indefinit, tirem per on millor ens sembla).

Una altra escalada bestial de Canalda on treure's els barret d'aquesta colla d'oberturistes que ens fan sentir tant petits a la resta i és que el món dels valents va ser llavors, que les altres joguines no tenien sentit. Quin contrast amb els temps que corren on qualsevol taladre forada per tot. De les bones vies de la paret. I de les que et desperten les ganes de recuperar l'olfacte quan abans.

EscaladasobretotdesfetambenFlekielfortíssimo.

Comix, 150m 6a+ (Serrat dels Monjos, Montserrat)

2011-11-30T21:29:00.013+01:00

Bona via benrecomanada, piulada amb peus i senyals al blog de l'Eduard. Fantàstic recuperar de l'oblit vies que no estan gens malament en aquest Serrat de formes capritxoses on la continuïtat de l'escalada acostuma a no ser-hi. Aquest cop no hi ha jardins pel mig, ni trams de mala roca. Només plaques tombades on el grau afluixa, però com no hi ha assegurances i l'autoprotecció no sempre és possible, les sensacions no manquen.

Ull amb el primer llarg de 6a obligat amb el segell ballarina. No és fàcil ni evident, i arribar i superar els dos primers espits se les porta. La resta de l'escalada un luxe sobre roca de primera i anarinant ara apretant, ara passejant. Preciós i senzill muret final (IV+ a la topo original) que al marxar a dretes el llarg li dóna un punt aeri molt elegant. El pont de roca es troba a la vertical de l'espit a uns 4m, color blanc però si el busques el trobes. El qui comenci escalar el primer llarg farà els més compromesos.

La topo de l'ABC

Oberta per l'Armand i el Manolo Vílchez el 1993, de les bones del Serrat i ràpida de fer.

De material hem passat amb alien verd, groc, vermell i càmalots .5, .75 i 1., i un microtascó opcional sortint del segon espit a l'L1.

El Serrat també es mou i a les Garrigoses, al camí al peu de l'Ou com Balla hi ha un despreniment nou de nassos, i es veu un bloc suspès amb ganes de caure al díedre per on passa la via. A tenir en compte... tot i que quan ets allà és més que evident.

Escaladamoltbenfetaidesfetaquestsdiesd'anticiclódenassosiboiresprofundesambl'angèlica

A la Dinastia de Canalda

2011-11-15T19:18:00.011+01:00

eren tants els tresors que tenia el bandit que la bauma on amagar-los se li havia fet petita i convençut de qui ningú gosaria enfilar per una verticalitat tant tenebrosa, va farcir les parets d'or lluent... amb la llum de la tarda se'n descobreix el secret però de bonica que és tot ella que ningú gosa endur-se'n ni un còdol, més enllà d'aplegar-los al terra quan volen caure

Enfilem a repetir aquesta bonica via i aquest cop sortim per la línia de ràpels i així completar la topo i piulada de l'altre repetició. Els dos primers llargs és on més caldrà apretar que els passos obligats hi són però sempre amb l'assegurança "a prop" en clau canaldera. Si no volem seguir escalant per la Falcon Crest, de l'R4 és millor marxar en diagonal a l'esquerra i fer R a un primer arbre gros.

Hem deixat un cordino nou i mallón al ràpel de l'arbre. Són quasi 60m fins a trobar la instal.lació de dos espits i argolles que baixen de la canal per on hi ha un sistema de ràpels que ve de dalt. Un segon de 30-35m i ja sóm a baix (hi ha una instal.lació intermitja que no ens caldrà fer servir).

Pregunta per als navegants. Hi ha una línia cosida de bolts que puja per aquesta línia de ràpels, algú en sap res? ja fa mesos que hi és, un any potser. Si és què, un cop començats a parabolar, ...

Ràpidaescaladamoltbenfetaidesfetambl'enricil'angèlica que han descobert que anar de primer fa menys iuiu que de segona Canalda.. que no s'acabin les escalades canalderes! (ara si per uns dies que la paret serà molla)
(Fotos:AngèlicaTesas&EduPlana)

a la bauma dels tresors...

la tardor d'un vaixell a la deriva

2011-11-10T18:48:00.016+01:00

Un tastet dels colors de tardor al massís de Busa per la seva vessant nord, un dels racons de la comarca que queda més ben vestit dels ocres i tornassols.

Amb l'ull viu, la petja de l'home s'hi entreveu a cada pas, i els corriols per tot en donen fe. Les caminades populars i la seva estima pel país recuperen la fresa que, tanmateix, conserva la bellesa d'allò perdut, que va ser, i que ara és d'una altra manera. El silenci irromp, el pensament calla, l'ànima xerra.

...la font de les Cases Baixes, casa Llobeta i el seu cà guardià, el camí travesser que talla l'obaga fins a Traserra, l'obac i la fullaraca roja de la fageda testimoni d'antics boscos, de les més meridionals dels Prepirineus... ja som un, amb la muntanya. La canal de Casa Vila i el camí carener fins al cim del massís o Serrat de Cogul. El pla de Busa als peus i on precipitar-se també. La roca del Mitdia. Els crits de desànim dels presoners del Capolatell, que encara es deixen sentir. Seiem. Una bona estona. Temptats de prendre el vol. Reculem sense ganes de marxar per creuar el bosc de Casa Vila sota l'aguait de les feres. Per trobar el pas del Grau de l'Areny i amb un glop d'emoció a les seves baumes, empetitits, tornar al fons de vall a l'hora baixa.. El batec que no hi cap.

Busa és con un gran vaixell que navega a la deriva enmig d'aquests temps que corren. No hi entén de pintades sota el mal pretext d'una pretesa ruta cultural treta de sota el fullam per fer caler fàcil. Els maquis, sempre discrets, ja n''haguessin pelat la cresta de tant oportunisme. No tot s'hi val a base de pot d'esprai. No hi ha estima ni respecte, ni es pot fer valdre l'estima ni el respecte pel territori, embrutint allò que a més ni es conex. Nouvinguts cremats haurieu de ser a la foguera. A voltes em costa respirar, ara que l'onatge m'envesteix amb força per tots cantons i excuses plenes de soroll i fum.

El perer de l'era de Traserres encara dóna els seus fruits. Fins i tot són prou dolces per deixar-se mossegar sense haver-ne de fer únicament melmelada. Al fons, la gran xemeneia. Fa pensar quan en Josep Mª Torras i en Josep Nubiola la van escalar, l'agost de 1951, atrets per la seva irresistible imatge des del Jardí de ca els piteus. 60 anys! La primera escalada que es coneix a la comarca. Quan a l'era de Traserra encara hi jugava la canalla i tot era ple de vida. Tan preuada quan sembla que vulgui esvair-se. Burletes, d'allò que perviu, però que fa tan mal quan mossega d'aprop.

La humitat, avui ho fa tot moll, ben endins. Ja només ens resta fer el cor fort. I no perdre la fresa.

Perfils a la Tomàquets d'Amagatotis, 130m6a (Roca de la Palleta, Montserrat)

2011-10-31T22:14:00.023+01:00

..si al gest de l'escalada d'intuïció li afegim una roca de luxe i al fil de l'horitzó li retallem una silueta, només queda imaginar-nos centenars de metres fins a tocar el cel amb la punta dels dits...

(Foto:EduardGP)

Enfilem a aquesta fantàstica Roca de la Palleta on alguns opinen que amaga la millor roca del massís i és fàcil d'imaginar. Aquest dia la humitat també fa suar la pedra, i tot i així, quin plaer poder aprofitar qualsevol petit relleu per progressar sabent segur que aguanta, que qualsevol petit pèsol suporta el cantell dels peus.

De la Tomàquets d'amagatotis, la primera via oberta a la Roca i que troba el pas de forma elegantíssima, només apuntar que el 6a del segon llarg que marquen algunes topos no l'hem trobat, i que s'ha d'escalar però on és difícil està ben assegurat. Només a l'L3 passat el primer bolt hi ha una bona tirada neta fins on ajeu. No ens ha semblat expo ni tan tremenda, millor anar amb la ment despreocupada que s'escala millor. Arribar al primer bolt és el més difícil. Info completa amb peus i senyals aquí. Nosaltres només vam posar un alien verd i blau a l'L1 i prescindible, i un groc a l'últim. Els dos últims llargs es poden enllaçar.

Preciosa via oberta per l'Amadeu Pagès, J. Rovira i - segons alguns llocs (??) - per en J. Armengol el 88, i molt ben restaurada per en Ferran Sulis i Pere F el 2006.

(Foto:EGP) i topo que es troba al Balcó de la Lluna amb la graduació original. Bones topos també d'aquesta i veïnes aquí.

A la dreta, el muret del tercer llarg protegit per una sola expansió (Foto dreta:EGP)

Aquests últims.. perfils a la Pere Segura

Aprofitem l'aproximació i la poqueta llum que queda per escalar els dos primers llargs de la veïna Tuaregs (primera foto). Vieta molt equipada que ja no te tant aire per on passar, d'algun xapatge estrany i d'anar seguint les assegurances, algunes per sobre de merlets que són l'enveja de qualsevol parabolt! sense el regust d'escalada de la tomàquets...

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'angèlicaielscompanysquepassegenpelcostatperdutsperunaboiraquenoensabandona

a la Vall de Tor (Pallars Sobirà)

2011-10-31T21:04:00.006+01:00

aquests Pirineus que no te'ls acabes.. la preciosa vall de Tor entafora una olla natural que des del fons del riu s'arriba a les carenes cimeres, a totes les orientacions... i això, ara quan la neu que s'olora d'aprop comença a despertar l'ànima en blanc.. vol dir molt! Només enfilar el barranc de Borgs fins als plans pasturats a l'estiu ja dóna una idea ràpida de tot allò que la vall permet.

Sigui el contraband, sigui l'inconformisme, sigui el que sigui el que és clar, és que de moment la vall s'ha pogut mantenir al marge del ferro i el soroll d'unes pistes que s'havia pensat enllaçar amb la veïna vall transfrontarera andorrana... ara encara es pot gaudir de la petjada dels grans mamífers i una natura, salvatge (aquest dia sento la brama d'un mufló que després surt al pas amb el seu harem de famelles). Tot i que també una mica malaïda.

A la obaga del serrat de Borgs encara s'hi veuen els tocons dels arbres gegantins que es van tallar per asfaltar-ne la carretera d'accés. La història de la vall de Tor continua inacabada, com la de tantes valls profundes que tan aviat queden fosques, a l'ombra, ara que el sol passa baix.

Grafitti, 200m 6b+ (Serrat dels Monjos, Montserrat)

2011-10-27T18:51:00.010+02:00

Enfilem a repetir aquesta molt bona via amb segell marca de la casa dels aperturistes. O anem molt despistats o des de que vam fer la Guateque la setmana passada que se li ha afegit un espit a l'últim llarg, al tram comú amb aquesta (??????). Ens el trobem a la placa de la dreta just 1m sota el clau que hi ha passada la placa de V+ de l'inici i el tramet de roca trencada... algú li sona o corren espitadors a manta que van suavitzant l'assumpte? que la setmana passada diríem que no hi era!? a banda que les topos originals no el pinten..

Topo del Balcó de la Lluna

La via, realment bona. Hi ha molta info a la xarxa i aquí un bon croquis (que si pinta l'espit fantasma però no el clau..?). Grau obligat de 6a. Llàstima que el mur final s'equipés per dalt, que ha quedat algun xapatge estrany per escalar-lo a vista si no vas sobrat de grau, i el pes de les cordes no ajuda. Bona i imprescindible del Serrat, i toca escalar quasi a tots els llargs. Per nosaltres no cal partir-los aprofitant R intermitges de la Psicodèlia (L3) i Guateque (L5), tot i fer l'escalada més còmode les tirades perden "viatge". Friends fins al C1 i C2 opcional i aliens verd-groc-vermell o tascons.

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'angèlicaraquejarribatlatardorpassadaperaiguaipotserelsbolets

Dimensió Aproximada, 225m 6aA2 (Roca de Canalda)

2011-10-24T22:42:00.010+02:00

***

Adjunto topo d'aquesta preciosa via, segurament la millor de la seva dificultat de la paret. Com la defineix ell mateix, l'òpera prima de'n Josep Mª Cases, un petit gran escalador amb molt bones vies arreu, i amb una manera de concebre l'escalada que només entén d'escalada. Al número de setembre d'El Corriol, la petita revista del Centre Excursionista del Solsonès, hi trobareu el seu testimoni (pg. 13) a la seva secció d'Escalades de somni.

"D'aquesta ascensió en puc dir que és la via de la qual n'estic més orgullós, és la meva òpera prima, la millor de les millors, una escalada de somni feta realitat"

Per arrodonir aquesta segona repetició ens permetem el luxe d'enllaçar el segon i tercer llarg.. només calen cintes molt llargues i alternar bé les cordes, per la resta... deixar-se anar, i navegar dolçament durant quasi els 60m de llargada enmig d'un mar de corall vertical emmarcats per la gran arcada de ratlla la paret de dalt a baix...

Un matís breu sobre els graus. Segurament el segon llarg és més 6a que V+, però concentrat en únic pas de panxa. En tot cas, el 6a és obligat a més d'un llarg. I l'A2 perd la e amb els claus de l'últim llarg, tot i que només són 3. Ajusto també la llargada dels llargs. Volíem enllaçar el 5è i 6è i jo diria que no dona. Els dos últims si, però molt just de cordes. Més info a aquí.

granescaladacompartidambelGabrielilaNicogaudintdecadadetalldelreidecanaldaimercialsescaladorsambdoscullonsquevandeixarviestanguapes

Guateque, 190m 6a (Serrat dels Monjos, Montserrat)

2011-10-21T23:51:00.008+02:00

Adunto topo d'aquesta bonica clàssica del Serrat que tot i estar ara més equipada de quan es va obrir, manté un punt de caràcter i aventura. Obligat en el V+, amb alguna sortida curta de reunió on haurem d'escalar a pèl fins a superar el muret de torn, però sempre sobre roca excel.lent. El primer llarg, passat el pont de roca nosaltres vam escalar una placa compacta i de roca molt bona, però que s'ha de fer a pèl també. L'alternativa és el díedre brut on si ens podrem protegir. A l'últim vam sortir per una fissureta a dretes, que ens posa més fàcil enllaçar amb la reunió dels raples. Tots els llargs, a la seva manera, són bonics i valen la pena.

topo i a l'L1

Topo de l'Armand

Segurament amb un bon joc de tascons incloent números grans es passa, però els friends ho fan més còmode.

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'angèlicaraquelatardorjaharribat

Via del Buitre, 240m 6a (Vilanova de Meià)

2011-10-21T14:39:00.006+02:00

Enfilem a repetir aquest flanquejat itinerari que per molts llargs que fas no t'arribes a separar mai del terra. Com el seu nom indica a l'R5 on hi ha el niu del voltor, vam trobar-hi un ou, sencer! (només faltava el fogonet per fer una truita del quinze). Caldria evitar escalar aquesta via i la propera CES a l'època de cria. No sempre es compatible l'escalada amb la nidificació, i es que aquella coveta per fer el niu deu ser una temptació massa gran pels voltors que no hi entenen de caps de setmana i de parets molt freqüentades.

Respecte a la via, poc a afegir de la topo i piulada del Lluís. De graus obligats i on li toca escalar tan al de primer com al de segon, però quasi equipada per anar fent tranquil.lament. L'itinerari és molt evident, només et lies una mica al final del quart llarg on cal passar el desplom per sota i el tema apreta! Ull amb el fissurat últim llarg, reviosament dret, bàsicament d'autoprotecció i amb un parell de sostrets on tocarà anar dosificant les peces, i els braços. Preciós. No el duiem i és del tot prescindible, pero repetir el C2 pot ser còmode per aquest llarg.

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'Axelapurantaquestestiutardorquejahamarxat.

Topo via Directa Estel (Serra d'Ensija, Berguedà)

2011-10-17T15:21:00.014+02:00

***

Preciosa via farcida de la suavitat i melodia d'en Cisa en les seves escalades, quan allò que tan t'estimes queda imprès a la roca. Un dolç llegat, del que ara gaudim tots i que ha de durar una eternitat...

N'adjunto la topo. Les assegurances allunyen i els burils es dissimulen bé sobre la roca.. nosaltres com ja he vist que li ha passat a altre gent vam marxar a la dreta a l'L1 seguint la lògica de "ves pel terreny més fàcil" i potser vam sortir a la R de la via de l'Anna, o a una variant(?). La ressenya del Jover sembla apuntar en la mateixa direcció. En canvi, al Soldevila (llibre de les 100 millors escalades de Catalunya, Ed. Desnivel) i altres piulades marquen el llarg escalant el sostre taronja (el de la foto de sota) un cop xapat el clau i un primer buril.

L'original enlloc de marxar tan a dretes escala el diedre taronja per la seva dreta i topo

En tot cas nosaltres vam enllaçar els dos primers, i quatre més a la part de dalt escalant la via amb 6 llargs, a més de 60m de grimpada final de II fins un altra arbre que millor fer encordats que la timba en cas de relliscada està garantida.

Preciosa escalda, sobre roca excel.lent que només desmereix al tram final. Ben assegurada als trams difícils, a equipar tirades puntuals i amb distància on és fàcil. Expo o no, al gust i límit de cadascú. Jo no l'he trobada, només que s'ha d'escalar amb aire als trams fàcils, com a tantes vies clàssiques que no saben que és allò del risc zero. Els burils en general en molt bon estat.

Itinerari del descens marcat sobre una foto del web d'en Jover

Fantàsticacelebraciód'escaldadolcíssimamblasandraqueendosdies'hiposaipicafort

Sang Cheyenne, 140m 6b/Ae (Busa, Solsonès)

2011-10-13T15:01:00.018+02:00

Busa on fire!...no s'encén, però les seves parets que fins fa no massa s'havien quedat amb un parell de propostes populars i poc més, van coneixent nous itineraris que troben el pas franc entre fissures i plaques, amb la peculiar roca d'aquest troç de vertical que, com un anfiteatre de grans dimensions, talla el Pla de Busa cap al sud. En poc temps han aparegut un munt de vies i alguna més que encara s'ha de donar a conèixer... pas a pas.

Enfilem a repetir la Sang Cheyenne, una de les últimes aportacions junt amb la seve veïna Peus Negres de la mà de l'Indi - adjunto topos (d'aquesta última hi ha piulada amb "peus" i senyals al blog dels Kutres).

Escalada ràpida i poc compromesa, generosament equipada fins i tot als trams fàcils tot i que en els dos primers llargs, els més exigents, en algun pas ens haurem d'estirar força. El grau de l'L1 m'ha semblat picant, suposo que el fet que sigui mantingut i t'agafi fred ajuda. Hem enllaçat fàcilment l'L3 i 4. I hem sortit rectes per terreny fàcil i evident, evitant de marxar a la dreta a buscar la sortida de la PN (amb 60m es podria arribar a enllaçar tot aquest darrer tram, quedant una via de tres llargs). La roca, de lo milloret de Busa excepte al tram d'artifo de l'L2. Amb cintes i un estrep n'hi ha prou.

Bonica i senzilla escalada per gaudir de les maravelles d'aquest racó i dues vies ràpides que amb l'ajuda dels ràples es poden encadenar... si no t'esperen a dinar!

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'Axelaquestdiademilitarsortintalcarreriorgullsotabanderes

Pitó agraït, 200m V+A1 (Roca de Canalda)

2011-10-10T15:02:00.007+02:00

Canalda .. Josep Manuel Anglada .. Armand Ballart ....mmm... essències d'escalada autèntica

Molt bona escalada farcida de moviments i intuïció per trobar el pas més fàcil i allà on poder-te assegurar sobre llargs a pèl amb només un únic espit de progressió (si no tenim en compte la de la via Esperó Lluís Parcerisa que la creua), a banda dels agraïts pitons a les panxes d'artificial desplomat.

Toca escalar amablement i en clau canaldera, fins i tot fent trampes vàries al pas de 6b. Roca bona en general, però també algun tram delicat a l'L1 i un curt tram de l'L3. Excel.lent tram final de la via; mur fantàstic, roca de somni, flanqueig aèri, diedre atlètic...

Un luxe de cordada, també acompanyada a voltes per en Ricard que han deixat la seva emprempta i regals en aquest petit oasi d'aventura i escalda sincera. La Màgicus també n'és un bon tast.

Alguns apunts piulaires breus:
* La ressenya original només demana tascons i un friend del 3.5 pel primer llarg.. serà perquè no s'havien inventat els aliens (a banda de lo inevitablement dolents que som al cantó de tan il.lustres escaladors). Els amics i els alienígenes treballen la mar de bé quan toca navegar pels murets i panxetes, això si, cal mira bé i tenir certa gràcia per ficar-los. En definitiva, amb els nous invents tires més d'aquests que dels tascons, més difícils de col.locar als trams de mur.
* A la curiosa vira s'hi amaga un niu de voltor, i d'alguna altra fera voladora més petita pel que caldria evitar escalar la via en període de nidificació.
* Escalada amb cert compromís, de la via no és fàcil baixar-se. La primera R són dos claus una mica tocats ja pel rovell. I passada la vira (R sobre sabines), al pas de 6b cal apretar tipus Ae6a amb l'espit als peus això si.

L'accés és evident des del primer aparcament fins a la base del diedre. Primer clau amb bagueto ronyós visible (si es talla millor, portar navaja). 15'. El descens el fem seguint la fresa a la dreta, fins un pla penjat on unes fites grans indiquen el corriol primer i pista després que ens mena a l'aparcament (30')

Moltbonaescaladamoltbenfetaidesfetambl'AniolCanteroaraquelacalorafluixaialaparetsiestàlamardebé

Vall d'Engorgs (Cerdanya)

2011-10-10T13:59:00.010+02:00

primeres neus, ... a les canals de Cristaus de la carena del Fontfreda

pensant en blanc, des de la curta visita a la Carbassa que la mirada marxava cap a la vall del riu Duran i la vessant gens menyspreable SO del Puigpedrós on surten francs fins a mil metres de desnivell... accés llarg però garantit des del pla de Campllong, bones campes, vessants amb pendents pronunciades, vegetació oberta fins al fons de vall i un circ penjat on trobarem el refugi i que invita a circulars vàries, o travessa camí d'Andorra... ja només falta el blanc! que aquest cap de setmana ja ha tret el nas... normalment, les neus d'octubre sempre són un bon preludi, tot i que costi d'imaginar amb aquesta calor d'hores d'ara.

Aquest dia fa un vent gèlid que ens amaga a la vall i deixem la llarga circular per un altra dia.. ja amb les pells als peus.

Un racó més de la propera vall ceratana, on les opcions són lluny de quedar esgotades.. i el bestiar apura l'herba d'una tardor assolellada com feia temps

a les portes del refugi J. Folch i Girona o d'Engorgs, espai de pas, molt tocat (matalassos i mantes, però brut de nassos, FEEC?)

via d'Esquerres, 170m 6c (Perles, Alt Urgell)

2011-10-06T20:41:00.005+02:00

Enfilem a repetir aquesta recent aportació al pany esquerra del Roc d'en Solà del bonic racó de Perles i la seva roca calcària perfecte. L'itinerari busca i torna a buscar el millor pas sempre a esquerres, enllaçant plaques amb roca de luxe. Orientació SE. Adjunto topo de l'aperturista.

Topo del llibre de piulades i a la cresta que ens serveix de descens recomanat

A destacar el primer llarg, on en flanqueig escalen tant el primer com el segon.. tot i així, no és un 6b difícil, però si obligat (amb un ganxo no). I el darrer 6b on també cal apretar entre un parell d'assegurances però mai exposat. Poc més a afegir, la via està quasi equipada als trams difícils i equipada als fàcils (?). De material, a banda d'un semàfor d'aliens, es pot afegir el càmalot del 0.5 i 0.75. Vam enllaçar els dos últims llargs sense problemes (saltar-se l'última R).

Itinerari de la via d'Esquerres, La Balena blanca i el petit príncep i la Paraimara. I el bonic poble de Perles amb el roc de la Pena al fons.

Un apunt sobre el descens en aquest pany esquerre del Roc. La Balena blanca i el petit príncep no va ser una via pensada per rapelar, i no és una línia recomanable per fer-la servir de descens. El primer i segon ràpel tenen dos trams amb sabines. Passa que durant l'obertura vam deixar algun mallon a les reunions, i després es va començar a difondre, per altres, que era una línia de descens. Finalment, algú altre va afegir xapes amb argolles. Quan vulgui pot anar a substituir-les i posar les xapes originals. Deixar una via amb les reunions rapelables, és deixar una via amb la possibilitat de baixar-se en quasevol moment. I no va ser mai la nostra voluntat quan la vam obrir. A la propera repetició les canviarem si el qui les va posar no ho ha arrenjat.

Si un es vol estalviar el bonic descens - i no més llarg - per la cresta (amb bambes i sense anar encordats), es pot fer servir la línia de rápels que si forma part de la via de la Tashunke witko, 100m a la dreta de la via d'Esquerres.

Escaldaràpidamoltbenfetaidesfetasotaunacaldad'estiuinodetardorambenFleki

Funció Delta, 260m 6aAe (Roca de Canalda)

2011-10-03T19:10:00.007+02:00

amb la pell ben escalfada pel sol, aquest regal de dies d'estiu que ara ja si se'ls emportarà el vent del nord aquest divendres. Caminar, ara, pausat, amb les darreres passes abans de jeure el material, treure's el pes de la cintura, la corda de les espatlles... Amb una nova escalada a la Roca de Canalda gravada a l'ànima. Què ho fa que haguem de tornar-hi? ens preguntem amb el company, mirant amunt, com volent aprofitar fins l'últim moment la seva presència... Al darrer revolt, abans de la rasa que porta el seu nom, encara busquem la paret, com si hagués de marxar enlloc...

La Funció Delta entra també dins la categoria de les vies "assequibles" de la paret. Pràcticament equipada, només haurem de reforçar algun pas aïllat de progressió al gust durant els primers llargs, i usar més peces al darrer llarg de la via quan enllaça amb la Isabella. Parcialment restaurada, hi tornarem d'acord amb l'aperturista per acabar-la de repassar, i no donar-li motius per no repetir-se més.

És una bonica escalda, franca, amb alegria entre assegurances però allà on apreta sempre molt ben protegida, roca molt bona al primer tram, fins i tot creuant la cascada que - això si - cal que estigui ben seca. Algunes xapes queden ben dissimulades a la roca, però es troben molt bé. La segona part que ja s'enganxa al gran diedre que no deixarem quasi fins al cim, els llargs es tornen més alpins, combinant lliure i artificial. Destaca el sisè llarg, amb un sabina que ja no és tan ofenosa com devia ser el dia de l'obertura, un clau que se'ns queda a les mans i mirem d'entaforar amb un roc, un tram de roca no tan bona, i un diedre final llis i vegetat bastant a pèl. Però xino xano, es passa bé, amb decisió.

El següent llarg travessa una boixeda on s'hi poden trobar bolets i que li encanten les cordes. Nosaltres, per evitar el ròssec, al final d'aquesta vam muntar reunió, i després vam escalar en una única tirada el tram que quedava de llarg i el següent ja fins al cim. És veritat però que d'aquesta manera et saltes la reunió del Díedre dels desconeguts, amb unes vistes fantàstiques sobre el pany dret.

En definitiva, una bona via per escalar la roca, assequible en clau canaldera, i que al trobar-se amb altres itineraris la converteix en una de les més llargues de la paret.

Bufem les espelmes! aquest dia la via compleix 22 primaveres!

Fantàsticaescaladamoltbenfetaidesfetambl'aniolcanteroibencofois!

Topo Aresta Ribas, 330m 6a (Montserrat, cara S)

2011-09-29T15:00:00.012+02:00

Adjunto topo amb actualitzacions sobre el croquis precís de La noche del loro d'aquesta bonica, tranquil.la, estètica i dolça escalada de la vessant sud del massís, on la mirada es perd entre les oliveres i l'escalfor del sol. Afegeixo com vam enllaçar els llargs (excepte l'equivalent al tercer i últim llarg de la proposta que aquest dia una corda no arribava a 60m, però hauria d'arribar).

Pel descens, bé, nosaltres vam seguir l'aresta fins un coll marcat d'on surt un corriol a l'esquerra que baixa a la canal del Pollegons (la mateixa que fem servir quan baixem amb ràpel de l'Esparraguera, etc.). Algun destrepe curt però es fa molt bé. Ens va sembla molt evident, i no massa llarg, i en principi preferible a l'alternativa de rapelar la Mares del Sur (5 ràpels).
Hem deixat més fites al coll per no passar-se el trecall ja que la fresa de l'aresta continua per la dreta d'unes agulles altes, suposem, fins a un altre trencall que portaria, més enllà, al torrent del Pont (?).

L'accés és evident des de l'aparcament de la Vinya nova, on ens endinsem al torrent del Pont i als 100m a mà dreta surt un camí fresta (fita i marques blanques) que seguirem fint ziga-zagues fins una canal empedrada a la dreta del Pollegó de la Vinya nova per on va la via. La pugem i ens situem a la base de l'esperó (20').

Dolçactivitatmoltbenfetaidesfetambl'angèlicaraquelatardorfaelronso

Directa del pagès (Serrat Alt, Puntals d'Àger) 210m 6aA1

2011-09-27T21:15:00.005+02:00

...brrr... 6b, 6a+A1, V+A2, o serà A1+ i no arriba a A2?... MDsup o EDinf?......

el dia que vam passejar-nos per la - ara al cantó d'aquesta - dolça i agradable Els ocells de Nylon, ja ens van invitar a seguir amb la rumbeta d'aquesta via propera. El Serrat Alt que és refugi de tranquil.liat i aventura reviu, i a banda d'aquesta, també a la dreta n'hem vist un parell que no hem acabat d'ubicar, abans de la Cabernet.

Via clàssica de nassos. Traçat clàssic, lògic, evident i directa a per la punta del trident lliure. Un final aèri preciós prenent el bastió final. El dibuix de la topo a vegades no és molt exacte, però s'interpreta tot molt bé. Equipament just, i necessari. Les R molt ben reforçades i els llargs a posar-hi ganes. Només un apunt i amb la boca petita, potser una expansió de progressió per compensar la roca trencada del penúltim llarg, un xic expo? o m'estic estovant massa. He marcat a la topo un parell de claus que no estaven dibuixats. Graus, clàssics, respectant la graduació del lloc. La via és més exigent del que sembla a primer cop d'ull. I ara va de bò, el 6a+ del penúltim llarg ni l'hem ensumat, ni de primer, ni de segon. Va en serio? L'hem prostituit al nivell de A1+/A2, casc imprescindible. De material, no hem repetit res: tascons, micros i friends fins al 3. Hem clavat una v gran a l'L3 (prescindible), un flor de v gran i universal a l'L4, i un universal a l'L5.

L'accés és evident des de la pista (30'). Trobarem una xapa amb el nom de la via clavada amb un buril a peu de via. El descens, seguirem cap a ponent fins a l'eix de la gran canal i allà seguim les fites i marques blaves (40').

Una proposta intensa d'escalada autèntica. Ull també amb la roca a l'entrada de l'R3. Si la part de dalt fora més compacte, compensaria de sobre els dos primer llargs sinuosos que busquen superar les feixes. Tot i que el primer i el seu pas de 6b o A1 ja et desperta de cop. Felicitats als rumberos per l'estil i les ganes que hi van posant arreu.

A mi el parell d'ous per acabar de sortir-ne victoriós se m'han encongit i ens hem intercanviat els dos últims llargs per deixar descansar un pelet el coco. Com mola anar de la mà d'un mestre "gros" que sap de recursos; allà on no arribis amb lliure tira d'artifo i, no hi ha roca dolenta, sino escaladors no prou bons. Ben mirat, és un encert que la topo escrigui "roca trencada". Si és dolenta o no, ja depèn de l'escalador.

Activitatvibrantmoltbenfetaidesfetambl'AxelMolesel25/09/11

Retrocés de la glacera de l'Aneto

2011-09-27T20:38:00.006+02:00

recupero la fotografia d'aquella segona visita al massís fa 20 anys i la comparo amb la visita recent per l'aresta N.. aquell dia de l'any olímpic vam arribar-nos al Portillón superior crestejant des de l'inferior.. les perspectives no coincideixen, però és suficient per veure que aquest abstracte del "canvi climàtic o no" està fent retrocedir les glaceres a ritme de vèrtic. Ja no és llunyà pensar que allò que hem tingut l'oportunitat de veure, es fon.

A l'esquerra, ambdues fotos són del lloc on començava el gel, força més lluny l'any 92. En blau la ruta d'aquest septembre del 2011 que estava fresada per fer cim i tornar. En vermell l'ascens possiblement del P. inferior. A la dreta, foto actual des del P. superior.

El cert és que pel cas concret de l'Aneto aquest retrocés està convertint l'ascens al cim per la ruta normal del Portillón superior amb una agonia ja que el gel deixa a la vista una campa caòtica de blocs on qualsevol intent de fresa és una il.lusió. Si no fos per on està ubicat el refugi de la Restanca i els diners que s'hi mouen, jo diria que ja fa temps s'aconsellaria "d'ofici" a la gent de pujar i baixar per Aigüalluts. Jo no hi havia tornat a l'estiu, i no li recomano a ningú la ruta normal.

Literatura a dojo per la xarxa, aquí, aquí, aquí (foto comparativa molt interessant), aquí....

i què succeeix quan allò que era abstracte es torna realitat? aquell septembre del 92 també va ser un bany de realitat

Vall d'Estaon (vall de Cardós, Pallars Sobirà)

2011-09-26T19:35:00.008+02:00

..o més adient, vall del riu de Peracalç. Solitària, només recorreguda en el seu tram baix per un troç del GR. Pensant en blanc. Des dels seus modestos mil i poc metres d'arrencada, fins als dos mil sis-cents del Campirme, que es el cim que tanca el circ. Costa poc d'imaginar-se-la lliscant, només fa falta un hivern com els "d'abans"... És, possiblement, una de les valls amb orientació S-N acabant a la divisòria més llarga dels Pirineus. La descobrim d'aprop. Pensem en blanc, ara que els aires de tardor treuen el nas. Resseguir-la ajudar a percebre el joc de les tèrmiques escalfades a l'hivern sobre la neu i l'estabilitat del mantell en aquest fantàstic passadís que permet enfilar la marinada fins i tot, fins a convertir-se en un contravent.

Redescobrir i aprendre d'uns Pirineus amb la mirada nova, i estovada.

Les bordes de Perafita i el pany del temps que apreta fort, i obre les portes al silenci d'unes valls sense sons de canall jugant a l'era

El testimoni d'uns camins ramaders que cuidaven els conreus (!) dels trepitg del bestiar. Ara que ha marxat, el bàleg ho fa tot seu.

Bernatac, 150m 6a+ (Montsec de Rúbies)

2011-09-24T18:37:00.008+02:00

La quietud de Rúbies a l'hora baixa quan el sol ja sembla no voler escalfar sino pentinar els lloms és ben bé única. El mateix horitzó que s'obra llunyà i deixar caure l'astre portant records o la imaginació cap a les llargues parets que continua amagant la serra esquarterada per cada congost.

Aquesta via és l'última aportació del repertori recent, de xapa i continua, ràpida i directa, oberta en solitari per l'Antón García (L1 45m V+, L2 40m 6a+, L3 45m V+ i L4 30m IV+, 15 cintes + alien groc, comença a l'esquerra de la Maduritas calientes). És una opinió només, d'aquestes vies que ens quedem tots tres amb la sensació que guanyaria si s'hagués resolt semiequipada.. trobem més d'un espit estranyament col.locat, i el pas més difícil de la via net on caldrà passar amb un únic alien groc - o verd, o vermell, tots hi van - (llavors 6a obligat) o amb aliens + estrep i ganxo i V obligat + A1. També un desplom del tercer llarg està bastant net però la dificultat ja no hi és. Vaja, estrany, tot equipat, a voltes sobrequipat, menys aquest tram i obligat.

La topo i testimoni dels llargs amb pèls i senyals aquí.

A la visita de fa un parell d'anys tota la pineda plantada el seu dia per que no s'escolés la terra avall i protegir el pantà de l'erosió estava ben torrada, menjada per les erogues. Ara tot verdeja. Quan allò que sembla mort, reviu. A Rúbies li costa més, tot i que continuen arrenjant alguna pedra i alguns camps es recuperen.

RàpidaescaladamoltbenfetaidesfetaambelGabrielil'Angèlicasentdepas

Montserrat crema, fa 25 anys i 150anys!

2011-09-21T11:40:00.006+02:00

A la muntanya màgica alguns encara li tenim el record d'abans del 1986 quan la vegetació ofenosa ofegava els corriols per tot amb la seva ombra densa, sempre carregada d'humitat, i fresca. Els que encara no buscavem les parets més arrogants no vam poder gaudir de la selva de la cara nord. Alguns testminois, breus, s'hi troben.. l'espai de bosc, follets i ninfes que hi ha per exemple al peu de la Sánchez-Martínez a la paret dels Diables, és un botó del que va ser, i potser serà, no us hi heu fixat? quasi no queden racons amb els arbres enfilant tan amunt a aquesta vessant.

però pels encuriosits, ara m'arriba un breu sobre el passat d'un incendi al massís més enllà dels nostres avis, .. un testimoni d'un foc fa 150 anys que fa envolcallar la muntanya... la història sempre sorprèn.

Via Kurt Albert, 90m 6c (Peramola, Alt Urgell)

2011-09-20T14:59:00.012+02:00

Ens deixem portar per l'infatigable i encertadíssim olfacte del Marmo i la seva banda que per aquí i per allà va deixant perles de l'escalada pel gaudi de tots. Li encanten els ponts de roca, jo diria que els hi té una debilitiat.

Bona via coincidint amb l'accident no fa ni un any del Kurt Albert, dedicada doncs. Curta i de dificultat assequible tot i que els V+ apreten, i en canvi el 6c m'ha semblat fàcil (anat de segon). No hem fet punt vermell d'honor, sorri, però no és difícil arribar-hi i l'equipament del tercer llarg permet forçar els límits. De material ho diu bé la topo; camàlot fins el 3, el 4 no el posarem (ens caldria un 5 i no fa falta). A l'ultim llarg podem deixar tots els ferros menys algun friend petit com a molt a la R.

(Fotos:AniolCantero)

Altres opcions properes per arrodonir el dia les trobeu ben explicades al blog d'en Xavi. De la via Diedre Anuk recordo que vam fer-li la primera repetició amb l'Ignasi el darrer dia que la va acabar... fa molt temps, i les sensacions de llavors eren de via difícil i obligada.

Afegeixo per adjuntar la topo de l'última proposta de'n Millet i cia que completa el repertori.

A totes elles són orientació E així que ombreta a la tarda.

Moltbenfetaidesfetambl'Aniolel18-9-11

Jornada de meteo de muntanya (Planes de Son, 15 d'octubre)

2011-09-20T09:40:00.005+02:00

dia anticiclonic des de l'aresta de les Bosses camí del Montblanc (Foto:EduPlana)

En Jordi em passa info d'aquesta nova edició de la Jornada de meteorologia de muntanya, canvi climàtic i riscos naturals.

Inscripcions al 973 626722 i 55 eurals de matrícula. Programa complet

Aneto - Aresta Nord, PD inf (Vall de Benasc)

2011-09-13T19:31:00.008+02:00

Enfilem a escalar l'aresta nord de l'Aneto, una cresta-aresta entre la vall de la glacera de l'Aneto i de Barrancs, no gens difícil tot i que té tres trams amb ambient, però mai per sobre el III+ (potser IV segons com quedin els blocs aquell any). Una manera senzilla i sense aglomeracions de fer cim al capdamunt dels Pirineus.

El més exposat és l'inici fins a agafar el fil de l'aresta, amb blocs que sembla que hagin de caure si bufa una mica més fort.

De material vam passar amb un semàfor i dos càmalots fins l'1, i uns tascons que no sabíem que estaven al fons de la motxilla prescindibles. Ens vam equivocar portant un cordino de 30m (la idea era que només s'assegurava al de segon pujant) perquè tal i com està tot de blocs que es mouen, millor anar amb una corda gruixuda, encara que curta, ja que amb un cordino no assegurem res.

No hi ha cap ràpel, només s'ha de prendre l'aresta al seu punt baix, i no deixar-la fins que et mena al pas de Mahoma. Hi ha trams on simplement es camina, aprofitant que cap a la glacera de l'Aneto és tombat.

A la dreta, el perfil de l'aresta que mena fins al cim, amb els tres trams més afilats on cal escalar (nosaltres vam començar sota el contrafort gros, no el petit de sota de tot).

La via fou oberta l'any 1934, més de tres dècades després d'altres més difícils com la de Llosás.. el que dóna una idea que no era massa desitjada, segurament pel seu aspecte poc aeri des de la banda de la glacera de l'Aneto i el seu final tombat d'arribada al cim.

L'accés el fem seguint el camí normal d'ascens a l'Aneto per Aigüalluts i un cop fet dos terços de la glacera, ens desviem a l'esquerra a buscar el fil de l'aresta. Calcular unes 3h a bon ritme. El descens per la glacera i tornem al pla d'Aigüalluts. Nosaltres vam seguir per la glacera fins al Portillón superior, per allò de veure què tal.. i buf, quin valor pujar a l'Aneto sense neu!

Allarguem el periple amb una idea senzilla, de continuar - després de ser al capdamunt - fins allà on els Pirineus s'esfondren sota la mar... allà on tot comença i tot s'acaba. Sensacions per ser-hi.

ActivitatmoltbenfetaidesfetamblaPilarBarbensaquestsdiesd'unestiuquenovolacabar

10a Fira del Llibre de Muntanya (Esquirol, Osona)

2011-09-07T09:54:00.013+02:00

Els propers 1 i 2 d'octubre es celebra a l'Esquirol (Osona) la desena edició de la Fira del Llibre de Muntanya. Alguns hi treurem el cap de forma polièdrica, parlant d'aquest llençol verd que acostuma a esgarrinxar-nos les cames fent els aproximacions a les vies, o sobre el que descansa pausada la mirada des d'una reunió penjats sobre la paret, en aquell dolç intèrval quan sembla que tot s'atura, m'entre prenem forces i valor per escalar el següent llarg.

Programa i web de la Fira

Així és la fira, a banda de llibres, diversos espais de debat i xerrades que completen un programa de petits i grans. Gràcies a molts, i a l'infatigable Ernest, que continua tirant del carro amb força, tot i la crisi aquest any i tantes dificultats. Fins i tot l'artista Ballart i treurà el nas, i punta al llapis, aquest any.

ens hi veiem!

Parets que no són murs

2011-08-28T20:53:00.003+02:00

tornem a la vertical!
per la porta de la descoberta i obrint via

..sense angúnies ni preses, ni demostracions ni prostracions, al ritme que marca el clatell punxant que se les porta llargues

no seran grans vies a grans parets.. però si grans llocs on el silenci irromp, no hi entén d'enginys sorollosos. On el xiuxiueig de la roca és un murmull d'òïda fina i fràgil ànima, però forta també. I estrident

i el que les parets uneix, que no ho separi la misèria humana
també el que no és capaç d'unir, no cal perdre-hi esforç: enfoc!

disciplina.passió.confiança

Vida

"On Sight" Posing productions

2011-08-03T10:36:00.007+02:00

*

'The Hollow Man' is a very serious route with the lower half in particular not offering any real protection (Posing productions)

Aquests dies el nou canal d'esports de "la nostra" està emetent aquest fantàstic reportatge, "On Sight" ("A vista"), que posa el lloc on toca l'escalada tradicional (trad climbing), tan comuna al Regne Unit, i que aquí posaria els pels de punta als qui abusem de l'expansió per "escalar". Val la pena seguir-li el rastre. Aquí, un botó del reportatge al web de la productora. Motiva o espanta veure enfilar sobre el 7è grau equipant la via a base de microtascons i merlets precaris.

Punt de trobada de noves i velles generacions. Mentre un jovenet del millor que hi ha, Neil Dickson, prova la mítica 'Margins of the Mind' E8-7c (US 5.14) i no se'n surt, no tenen desperdici les reflexions que semblen surtir d'anys d'enfilar a la roca i sentir les sensacions del mutifacètic John Readhead (aperturista de la via) sobre els tipus d'escalada, i l'inevitable força de l'experiència quan aquesta es nodreix del dubte del que trobaràs (On sight climbing nourishes the soul). "L'autèntica escalada", sembla reivindicar, enmig del munt de versions d'aquesta activitat vertical que és escalar (a fi de comptes els clients de les grans marques no són precissament els minoritaris escaladors capaços d'entrar al terreny del desconegut!).

Clar que als UK on l'expansió està regulada, .. els extrems és veuen més evidents! la afronta no es troba en l'abús o no d'expansions versus peces flotants, sino entre l'escalar "on sight" (rutes sense ancaltges que marquin el camí i siguin una descoberta) o l'exercici vertical de seguir els anclatges, per la corda per dalt (que ho tradueixen simplonament com politja) o fer rocòdrom (molt habitual a l'humida Anglaterra on m'expliquen que hi ha escaladors que no toquen roca en tot l'any).

Molt bon film!

Al póster de la dreta escalant la 'Margins of the Mind'

a la Fills del Vent de la Roca de Canalda

2011-07-25T18:14:00.008+02:00

avui l'Angèlica i el Gabriel s'han estrenat a la Roca de Canalda, i ho han fet de la manera més natural. Seguint la lògica d'un itinerari on només cal donar una sola recomanació al peu de via; "segueix el més fàcil". Equipat on toca, a voltes amb distància pel mig, però amb tots els passos difícils ben protegits. Estrenyent allà on cal, assegurant el pas, la presa, l'equilibri, allà on tan sovint és prohibit caure. Avui, fins i tot hem passat fred a Canalda, tot i ser el més de juliol. I la parella d'aufranys també ens han vingut a saludar. La lluna, minvant, es mirava el gest de l'escalada, i somreia.

Les freses sense el pas del bestiar, i els pastors, caçadors i excursionistes, es perden. Els escaladors sempre som pocs aquí, i l'única via tan equipada on les cordades fan cua s'hi baixa rapelant així que tampoc serveix per cuidar la fresa. Ca la Rita ja està feta un merder, amb l'amo que remena la terra i tot ho fa brut. Què hi pretén?

El tast, el tacte i l'olor de la roca. La força del lloc, l'horitzó que es deixa tocar. Els colors i ombres de la paret que canvien amb el gir del sol que és temps sentit. El vent d'avui. Un any és massa temps per no enfilar a Canalda. Pacient, ja arribarà el torn per tornar-hi amb la mirada tova i el cor fort. Tanmateix i de moment, quin plaer compartir-la, donar-la a conèixer. Avui, quan dos nous escaladors han conegut l'escalada de Canalda. Que enamora.

Luxed'activitatmoltbenfetaidesfetambl'AngèlicaielGabrielel24dejuliol2011
(Fotos:AngèlicaTesas&EduPlana)

Tashunke Witko o Cavall boig, 105m 6b+ (Perles, Alt Urgell)

2011-07-20T13:41:00.009+02:00

Segurament, vist amb perspectiva, a la bonica escola de Perles només li sobre les hiperfreqüentades zones d'esportiva que s'aturen l'aparcament del poble, deixen sense plaça a la canalla per jugar a pilota i van pulint l'excel.lent calcari que farceig aquestes parets elegants - que no arrogants - i d'escaldes precioses. El bastió per on passen la Tos de Gos, Putes Mosques i companyia sembla fer de filtre a la gran majoria,... i no gaires s'aventuren més enllà, on tot el Roc de'n Solà és plè de vies genials.

Al tram final del Roc, quan vam obrir la Balena blanca i el petit príncep, només la Morsa Chuan i alguna aventura més del mr. white s'aventuraven a l'extrem més esquerra. Tot un dia de feina per fresa el camí i recuperar-lo... i des de l'obertura que han aparegut quatre noves vies i amb aquest ordre; la també nostre Paraimara, la que ens van "birlar" però sense "alevosies" Dels sense papers, una altra del Lluís rebuscada i no fàcil que no recordo el nom i arrenca sota el sostre de l'esperó de la Balena en diagonal a l'esquerra, i la més recent Tashunke Witko d'en Joan Vidal i la Isabel Notivoli que ara hem repetit.

De totes elles, aquesta és la més assequible, i una bona excusa per als quins encara dubtaven de conèixer aquesta troç de paret amb un dels millors calcaris de l'Alt Urgell i segurament de Catalunya. Bona via, amb dos primers llargs pràcticament equipats que reforcem amb una i un parell de peces respectivament, i un tercer on si farem servir més els friends. Com diu la topo n'hi ha prou amb càmalots fins al 2, i algun alien o tascó. Deu quedar amb V o V+ obligat. Mai exposada. El llarg de 6b+ té un inici fàcil i la dificultat concentrada en un pas de bloc. Només els ràpels a base de mallons es podrien arreglar una mica.

Ara a l'estiu, ombreta a partir del migdia i a gaudir de les vistes sobre el poble i les llums de la tarda. I recordeu d'aparcar al marge de la carretera abans que a la plaça sobretot a l'estiu i caps de setmana que sino la canalla no té on jugar a pilota!

Escaladamoltbenfetaidesfetaambl'axelaquestasetmanetadequasiprimaveramésquenopasestiu!

A la Tánger de Collegats, 350m (+100m) 6b (Pallars Jussà)

2011-07-18T18:18:00.016+02:00

No recordava lo bonica que era aquesta via oberta l'any 1987 per en César P. Hurtado i el Fabián M. Plana. Segueix la lògica tota l'estona i trobar un pas gens menyspreable en una paret que si no fos tallada pel gran jardí del terç superior tindria una quasi-verticalitat de por.

Recupero la topo publicada a la que va ser una primera guia de Collegats de la mà de l'artista Ballart ja fa anys. Els 6c i 6b s'han convertit en 6a's (que com diuen les piulades, es fan molt bé en Ao) tot i que a les 100 millors es conserva el 6b on deia 6c. En canvi, molts dels graus baixos es podrien pujar. Sembla com si convisqués una graduació original clàssica amb una d'esportiva als trams difícils que es devien alliberar a posteriori i de-cotar després (???).

Ball de graus i equipament amb el pas del temps

Amb l'actualització del material de Donalpina sobre la topo d'Onaclimb, es veu els bolts que es van afegir amb el re-equipament de la via i que l'ha feta molt més accessible a tots els públics. En el seu estat original calia escalar més, hi ha trams on la roca és molt generosa i fàcil d'autoprotegir. Amb tot, un alien verd per caçar el primer bolt sense risc a costellada no va gens malament i així subsitutim un primer clau que hi havia i que ja no hi és. En general, si anem justos de grau, un semàfor (més que suficient) ens anirà bé. També pel llarg d'abans del jardí, trencat i poc assegurat. L'escalada és atlètica i va carregant.

Després de 23 anys de recórrer solitària la paret i només flanquejada de lluny per la Maleses al díedre fissurat de l'esquerra, dos nous itineraris amb un any pel mig la flanquegen a banda i banda i/o la creuen... la bàsicament equipada per dalt No vols sopa? nou plats! (6bAe, 6a obligat) que estrèny la Maleses, i la més recent Casablanca (7a+, 6b obligat) que també passa molt aprop de la Tánger. El pany ja ha quedat farcit!

Itineris aprox, en verd la no vols sopa, en vermell la Tánger i el groc la Casablanca. Imatge de quan vam fer la Tánger fa anys (en blau la Maleses) i vam acabar escalant els tres últims llargs sota una tempesta de campionat - millor tirar amunt que la roca és abrassiva i no rapelar plovent - deia el follet Joan un escalador de debò.

Apunts breus: Totes les reus estan per rapelar amb bolts del 12 i dues argolles. La ferrata de descens està cada vegada mes restaurada (a trams) i es fa menys penosa. Els mossos continuen posant-se les botes multant a dojo a qui aparqui a la carretera vella. Ombreta a partir de les 11 i mitja aprox.

(Fotos:EduPlana&AngèlicaTesas)

el Desafío Vertical del NG

2011-07-13T12:58:00.015+02:00

Daring. Defiant. Free. A new generation of superclimbers is pushing the limits in the Yosemite. Photo: Mikey Shaefer National Geographic

L'altre dia em va caure a les mans el número del més de maig del National Geographic España, que inclou el reportatge "Desafío vertical: escalda libre en Yosemite". Al fil d'un recent i inicipient debat sobre el "free solo" on menys mal que alguns amb autoritat posen una mica de seny, l'autor i escalador de l'article Mark Jenkins, ho té clar "Ahora la moda es la ascensión de paredes verticales sin cuerda ni arnés"

Portada, i foto interior de Jimmy Chin

Concentra en unes poques pàgines (es fa curt) un repertori d'essències que a voltes semblen oposades; des del recull minuciós dels nous rècords de velocitat i solos integrals que competeixen per les parets fins a anècdotes nostàlgiques del camp 4 "de quan si que era autèntic" i el testimoni del que és ara, i el que es porta.

"La velocidad se ha convertido en el credo de los nuevos superescaladores"

Com que aquí a la vella Europa tenim el costum de comprar tots els productes del nou continent... en breu el més "in" serà recórrer els viots de Montrebei a tota pastilla i anar fent punts.

"Es la moda. La mayoría de las vías ya se conocen bien, y tanto los materiales como la técnica ham mejorado enormemente. Por eso la competencia de un escalador se pondera hoy en función de la velocidad, y ya no de la exploración"

Menys mal que la nostre petit país encara hi ha espai per a la descoberta!

..més info aquí

Anglada Guillamón, 200m V+A2 (Cavall Bernat, Montserrat)

2011-07-08T16:50:00.019+02:00

***

(Foto:EduardGimenez)

Preciosa via, oberta per en J.M Anglada i el F. Guillamón l'any 1961. Aquí trobeu la topo i piulada detallada de la repetició. Ara no cal clavar, però portar una u i v mitjanes, i un universal per exemple, ens pot estalviar haver de tornar-hi si ha saltat algun dels claus justets que hi ha. Els llargs d'artifo bastant restaurats amb espits, però també cal tibar de friends, i de claus i burils amb carinyo. No és un Ae, però hi ha passos emocionants tot i que concentrats, i la resta gaudir de la progressió pacient de l'artifo.

(Foto:EG)

Vam enllaçar els dos primers llargs de la canal (l'accés a l'R0 cada vegada més deteriorada entre pluges i escaladors) sense problemes. Els següents dos d'artifo també es podrien enllaçar, però caldria portar molt ferro (30 cintes pel cap baix i friends mitjans repetits). No cal, millor degustar-ho a foc lent, gaudint de l'audàcia dels aperturistes i del gest sobre el cada cop més imponent buit que es va dibuixant sota els peus.

(Foto:EG i AngèlicaTesas)

(Foto:AT i EduPlana)

La R opcional del tercer llarg d'artifo és a base de burils (un parell en bon estat), i per damunt hi ha una tirada d'artifo a equipar + un parell de claus justets fins a la primera expansió... en definitiva, no massa recomanable fer-la amb motiu d'estalviar-se material. La resta d'R són amb 2 espits i algun/s buril/s que es poden usar.

Sense enllaçar cap llarg d'artifo, ni partir-lo, vam passar amb unes 22 cintes, camàlots fins l'1 (portàvem el dos i el vam fer servir, però prescindible) i semàfor d'aliens (portàvem més colors però no els vam fer servir) més alguna plaqueta. El tascons pràcticament els vam passejar, potser algun de mitjà petit opcional.

Ull amb els baixets, sovint cal estirar-se per arribar a la següent assegurança!

(Foto:AT)

(Foto:EPiEG)

Sol de bon matí però a partir de les 12h aprox. ja s'escala a l'ombra de la fissura i ja no et toca el sol fins al cim. El típic ventet del Cavall als darrers dos llargs, tot i que les reunions queden protegides amb les encantadores baumetes, tot un balconet sobre la plana (cada vegada més estripada).

(Fotos:AT)

Una via preciosa, feia dies que no sentia l'escalada. Amb les visites al Cavall per la Puigmal primer, la Punsola Reniu després i ara aquesta,... totes tres i cadascuna en el seu estil: imprescindibles!

Activitatmoltbenfetaidesfetaambl'angèlicail'eduard el juliol2011

Serra de les Canals (Alt Pallars)

2011-07-05T19:15:00.006+02:00

Hi ha projectes en blanc que primer són en verd. Aquest cop treiem el nas fins a la collada de Soliguera i enfilem un troç de cresta cap al Pic de Soliguera, de la fantàstica Serra de les Canals de la vall de Noarre,... ja pensant el descens que vindrà quan la neu torni a amagar el bestiar als coberts i l'ànima de les habitants d'aquestes muntanyes que t'encongeixen. Terreny poc definit de joc infinit, d'uns Pirineus on sempre hi ha espai per a la descoberta.

El llogaret de les boniques bordes de Noarre i el carrer transhumant que protegia els sembrats del bestiar... quan el país era habitat pels crits de la canalla jugant amb l'herba fresca de l'estiu

Emmarcats per la poc transitada vessant NE del Ventolau i del gran Mont-roig al fons, Campirme, Tuc de la Cima,...

A la cresta ens trobem passos de III+ i una bona timba a banda i banda. Ja hi tornarem amb més material del que duiem aquell dia, gens suficient. L'accés és al coll és mooolt pendent, 35-45º mantinguts a la part alta. Soles noves recomanable, i prohibit passejar-hi en dies de pluja on tot sigui moll, caiguada rudolant sense aturador garantida. A la part baixa cal passar una franja de bosc que ara amb fites és més fàcil de trobar, però tot hi així. A l'hivern, caldrà esperar a que el torrent sigui ben cobert per no liar-ho massa.

....ssssss.....

Itinerari seguit vist des del cim de la Coma del Forn aquest hivern

amb el bon amic Andreu que també corre amunt i avall trepitjant fort

Realitat Virtual, 225m V+A3e (Montserrat)

2011-06-22T19:53:00.014+02:00

Alguns apunts breus sobre aquesta estranya via de xapa i continua (Club Muntanyenc l'Hospitalet, 1994) de la que ja corre molta info per la xarxa, i que dóna un pretext per arribar-se al capdemunt del Lloro, una de les agulles amb més imaginació de la muntanya màgica on alguns s'hi paren a trobar ovnis sobrevolant el cel estrellat entre conxorxes del vaticà.

Sobre els llargs: nosaltres vam fer L1, L2+3+4, L5+6, L7, L8 i L9... amb una corda de 60 i una de 50! així que els números de les ressenyes mil per tot no quadren que la corda no enganya.

Sobre la roca: a la primera part si està molla, la impressió de la dificultat canvia del tot. Estava seca però amb una mica d'humitat i no mola.

Sobre el material: merder d'expansions sovint hiperjuntes, amb un aleje important al llarg 4 on ha saltat una xapa i cargol de l'espit i et jugues una bona caiguda si es troba humit, algun alien de consol hi entrava. Els friends podrien tenir joc a trams i haver quedat algun troç semiequipat interessant, però l'expansió ja ocupa el lloc. Bastants parabolts treballant amb palanca. Molts forats d'espits sense cargol ni xapa (que no calen). Sirga-ferrata per acabar-ho de completar. Entre 15 i 25 cintes si ho volem xapar tot o anar alternant.

Sobre l'itinerari: potser hagués estat més bonic restaurar l'accés al Lloro de la Iglesias Torres que a més és una línia més lògica seguint una lleugera fissura desplomada al bec, i no foradar de nou l'ocellot només per tenir una línia en propietat (?). Ep! i per tot es llegeix que és bastant apurable en lliure.. jo diria que lliure tirant a bastant inhumà, a l'abast de no gaires.

Descens: Vam fer un únic ràpel de 45m fins al terra, ens vam saltar o no veure la instal.lació a l'ala del Lloro que parla la guia del Luichi. Ull que acostuma a fer vent, i no és difícil que s'enganxin... tararí tararà. A peu i seguint les marques blaves a ponent, la llum del bosc camí del Portell estret, com sempre especial. A les R de la canal hi havia cordinos per rapelar. El Parc ha posat cartells per tot arreu, i ara no deixen passar amb bici pel camí de la cara N (una volta típica pels fanàtics de la BTT des de Can Massana).

La RV en vermell i la IT amb el material de l'època en groc.

Quan el silenci irromp, la muntanya de Montserrat, si cap, encara és més màgica. Només el vent desperta els timbals de la fresa sobre les arestes bruc i els perfils multiformes de les agulles. A aquesta banda del capdemunt del massís, ... de tot allò que vulguis et protegeixen els boscos de boix grèvol, teixos i alzinars remots, i el gran pi solitari. La quietud de la llum de la posta escolant-se entre els perfils i el fullatge dispers, fa la resta.

(Fotos:AngèlicaTesas&EduPlana)